Botigues amb molta història

  • Pelleteria La Sibèria

    Rambla de Catalunya, 15

     

    L’any 1906, Josep Ticó i Rebert traslladava el negoci d’articles de pell a un gran establiment situat a la cruïlla de la Rambla de Catalunya i la Gran Via.

    L’expansió econòmica viscuda a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial va afavorir la difusió d’articles de pell a Barcelona i altres grans ciutats, uns articles elegants i associats al luxe. La pelleteria disposava  d’espais amplis i molts miralls, pensats per al lluïment d’abrics i jaquetes.

    La Guerra Civil va ser un cop dur per a la botiga. Destaca el paper cultural, social i polític de la família propietària durant els anys del franquisme. Tant és així que al seu local es van gestar projectes del catalanisme antifranquista.

     

  • Pelleteria La Sibèria

    Rambla de Catalunya, 15

     

    L’any 1906, Josep Ticó i Rebert traslladava el negoci d’articles de pell a un gran establiment situat a la cruïlla de la Rambla de Catalunya i la Gran Via.

    L’expansió econòmica viscuda a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial va afavorir la difusió d’articles de pell a Barcelona i altres grans ciutats, uns articles elegants i associats al luxe. La pelleteria disposava  d’espais amplis i molts miralls, pensats per al lluïment d’abrics i jaquetes.

    La Guerra Civil va ser un cop dur per a la botiga. Destaca el paper cultural, social i polític de la família propietària durant els anys del franquisme. Tant és així que al seu local es van gestar projectes del catalanisme antifranquista.

     

  • Pelleteria La Sibèria

    Rambla de Catalunya, 15

     

    L’any 1906, Josep Ticó i Rebert traslladava el negoci d’articles de pell a un gran establiment situat a la cruïlla de la Rambla de Catalunya i la Gran Via.

    L’expansió econòmica viscuda a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial va afavorir la difusió d’articles de pell a Barcelona i altres grans ciutats, uns articles elegants i associats al luxe. La pelleteria disposava  d’espais amplis i molts miralls, pensats per al lluïment d’abrics i jaquetes.

    La Guerra Civil va ser un cop dur per a la botiga. Destaca el paper cultural, social i polític de la família propietària durant els anys del franquisme. Tant és així que al seu local es van gestar projectes del catalanisme antifranquista.

  • Joiera Bertocchi

    Bruc, 84

     

    Fundada el 1942 per Piero Bertocchi, un soldat italià que va establir-se a Barcelona. Durant la Guerra Civil, va conèixer una barcelonina, s’hi va casar i junts van obrir una rellotgeria al carrer Canuda. El 1956 van traslladar el negoci al número 71 del carrer Bruc i el 1978 van passar-lo a un local més gran, al número 84 de la mateixa via. Actualment, és una rellotgeria i joieria gestionada pel seu fill, Ernesto Bertocchi Julià.

     

    El fundador d’aquest establiment de la Dreta de l’Eixample, Piero Bertocchi, havia après l’ofici de rellotger i joier amb el seu pare, Ernesto Bertocchi, a Piacenza, Emilia-Romagna, quan tenia només 14 anys. Per això, quan va casar-se no va dubtar en obrir una rellotgeria al costat de la Plaça Vila de Madrid, on vivien aleshores.

     

    Els primers anys, Bertocchi va especialitzar-se en el treball artesanal i la venda de rellotges. Però a partir de 1956, tot coincidint amb el lliurament de la medalla d’or al treball, va començar a dissenyar joies en un taller propi. El negoci va prosperar, fins al punt que va arribar a tenir 17 treballadors.

     

    El propietari actual, Ernesto Bertocchi, economista i gemmòleg, va fer-se càrrec de la joieria el 1976. Bertocchi recorda que les joies d’abans eren més grans, perquè s’associaven al luxe i a la classe benestant de Barcelona, i també que havien de dissenyar moltes medalles de comunió.

     

    Aquesta família de joiers sempre ha treballat amb una filosofia que es reflecteix als seus dissenys. Això és que “una joia és un objecte quotidià” que ha de “provocar plaer i alegria de viure” a qui la porta. Al seu parer, “no s'han d'abandonar als joiers perquè, amb el temps, s'han de carregar d'emocions, records o sentiments”. Només així, “passaran a formar part d'una història personal o familiar”.

  • Joiera Bertocchi Bruc, 84

     

    Fundada el 1942 per Piero Bertocchi, un soldat italià que va establir-se a Barcelona. Durant la Guerra Civil, va conèixer una barcelonina, s’hi va casar i junts van obrir una rellotgeria al carrer Canuda. El 1956 van traslladar el negoci al número 71 del carrer Bruc i el 1978 van passar-lo a un local més gran, al número 84 de la mateixa via. Actualment, és una rellotgeria i joieria gestionada pel seu fill, Ernesto Bertocchi Julià.

     

    El fundador d’aquest establiment de la Dreta de l’Eixample, Piero Bertocchi, havia après l’ofici de rellotger i joier amb el seu pare, Ernesto Bertocchi, a Piacenza, Emilia-Romagna, quan tenia només 14 anys. Per això, quan va casar-se no va dubtar en obrir una rellotgeria al costat de la Plaça Vila de Madrid, on vivien aleshores.

     

    Els primers anys, Bertocchi va especialitzar-se en el treball artesanal i la venda de rellotges. Però a partir de 1956, tot coincidint amb el lliurament de la medalla d’or al treball, va començar a dissenyar joies en un taller propi. El negoci va prosperar, fins al punt que va arribar a tenir 17 treballadors.

     

    El propietari actual, Ernesto Bertocchi, economista i gemmòleg, va fer-se càrrec de la joieria el 1976. Bertocchi recorda que les joies d’abans eren més grans, perquè s’associaven al luxe i a la classe benestant de Barcelona, i també que havien de dissenyar moltes medalles de comunió.

     

    Aquesta família de joiers sempre ha treballat amb una filosofia que es reflecteix als seus dissenys. Això és que “una joia és un objecte quotidià” que ha de “provocar plaer i alegria de viure” a qui la porta. Al seu parer, “no s'han d'abandonar als joiers perquè, amb el temps, s'han de carregar d'emocions, records o sentiments”. Només així, “passaran a formar part d'una història personal o familiar”.

  • Farmàcia Puigoriol

    Mallorca, 312

     

    Farmàcia fundada l’any 1913 per Andreu Puigoriol i Botey, que ha anat passant de generació en generació fins a l’actualitat.

     

    La farmàcia destaca per la seva decoració modernista, tant pel que fa al treball de la fusteria com al dels vidres. El seu fundador, Andreu Puigoriol, descendent d’un industrial tèxtil, va estudiar Farmàcia i va buscar els millors professionals per tal que li decoressin la botiga, en un bon edifici i amb un bon emplaçament.

     

    La decoració s’atribueix a Marià Pau, que va treballar amb un equip de col·laboradors, entre els quals hi havia Francesc Torres, qui es va encarregar de la fusteria de roure dels marcs; Pere Anglès, responsable dels mobles, i els germans Nogués, que van realitzar els treballs de marbre dels sòcols. Un dels elements més singulars de la farmàcia són els grans vidres de les portes d’entrada, que tenen incrustacions de pedres i bisellats decoratius.

     

    L’establiment es conserva pràcticament igual que a principis del segle XX: l’únic que ha desaparegut és la decoració floral del sostre. Es conserven els armaris de roure, els tamborets i els pots de ceràmica. També es conserva un curiós trencaclosques lluminós que servia per fer publicitat dels específics.

  • Farmàcia Puigoriol

    Mallorca, 312

     

    Farmàcia fundada l’any 1913 per Andreu Puigoriol i Botey, que ha anat passant de generació en generació fins a l’actualitat.

     

    La farmàcia destaca per la seva decoració modernista, tant pel que fa al treball de la fusteria com al dels vidres. El seu fundador, Andreu Puigoriol, descendent d’un industrial tèxtil, va estudiar Farmàcia i va buscar els millors professionals per tal que li decoressin la botiga, en un bon edifici i amb un bon emplaçament.

     

    La decoració s’atribueix a Marià Pau, que va treballar amb un equip de col·laboradors, entre els quals hi havia Francesc Torres, qui es va encarregar de la fusteria de roure dels marcs; Pere Anglès, responsable dels mobles, i els germans Nogués, que van realitzar els treballs de marbre dels sòcols. Un dels elements més singulars de la farmàcia són els grans vidres de les portes d’entrada, que tenen incrustacions de pedres i bisellats decoratius.

     

    L’establiment es conserva pràcticament igual que a principis del segle XX: l’únic que ha desaparegut és la decoració floral del sostre. Es conserven els armaris de roure, els tamborets i els pots de ceràmica. També es conserva un curiós trencaclosques lluminós que servia per fer publicitat dels específics.

  • Òptica Llobet

    Consell de Cent, 352

     

    Establiment fundat el 1946 per Jaume Llobet i gestionat actualment per tres dels seus cinc fills, Xavier, Lourdes i Montse Llobet. Avui dia funciona exclusivament com a òptica, però anys enrere va combinar el disseny d’ulleres i la fabricació de vidres graduats amb el revelat de rodets de fotografia i pel·lícules.

     

    El fundador de l’òptica va començar a treballar en aquesta botiga de la Dreta de l’Eixample quan tenia només 20 anys. Els primers anys, l’òptica treballava en el disseny d’ulleres i vidres graduats. Amb el temps, l’òptica va començar a vendre muntures de marques, tant nacionals com internacionals, sense deixar de banda el treball artesanal.

     

    Pel que fa a la fotografia, molts veïns de l’Eixample han revelat els seus rodets fotogràfics i les seves pel·lícules en 8 mm i súper 8 mm en aquesta botiga. Xavier Llobet encara recorda quan les famílies del barri portaven els rodets a l’òptica després de la Setmana Santa o de les vacances d’estiu i com ell i els seus germans ajudaven el seu pare a arxivar les fotos.

     

    Avui dia, l’òptica està especialitzada en vidres graduats, lents progressives, muntures infantils, ulleres esportives graduades i en tele-microscopis, que s’utilitzen en cirurgia. Els temps han canviat però els germans Llobet no obliden la filosofia amb la qual treballava el seu pare: trobar solucions als problemes dels clients.

  • Farmàcia Bolós

    Rambla de Catalunya, 77

     

    Fundada el 1902 pel farmacèutic Antoni Novellas Roig, es va traspassar l’any 1927 a Antoni de Bolós i Vayreda, i  la farmàcia ha anat passant de generació en generació fins a l’actualitat.

    L’establiment ocupa els baixos d’un edifici construït per l’arquitecte Domènech i Estapà, a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb el carrer de València. La rehabilitació que s’hi ha fet recentment ha retornat l’esplendor a aquest establiment, que desplega un ampli ventall d’elements decoratius d’estil modernista.

  • Farmàcia Bolós

    Rambla de Catalunya, 77

     

    Fundada el 1902 pel farmacèutic Antoni Novellas Roig, es va traspassar l’any 1927 a Antoni de Bolós i Vayreda, i  la farmàcia ha anat passant de generació en generació fins a l’actualitat.

    L’establiment ocupa els baixos d’un edifici construït per l’arquitecte Domènech i Estapà, a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb el carrer de València. La rehabilitació que s’hi ha fet recentment ha retornat l’esplendor a aquest establiment, que desplega un ampli ventall d’elements decoratius d’estil modernista.

  • Farmàcia Bolós

    Rambla de Catalunya, 77

     

    Fundada el 1902 pel farmacèutic Antoni Novellas Roig. L’any 1927 es va separar el laboratori de la farmàcia i aquesta es va traspassar a Antoni de Bolós i Vayreda. La farmàcia ha anat passant de generació en generació fins a l’actualitat.

     

    Antoni de Bolós i Vayreda, membre d’una família de farmacèutics d’Olot, va donar el nom actual a la farmàcia. Va passar després a un dels seus fills, Jordi de Bolós i Capdevila, catedràtic de la Facultat de Farmàcia, i més tard al seu nét, Jordi De Bolós i Giralt, qui representa la setzena generació de farmacèutics de la família.

     

    L’establiment ocupa els baixos de l’edifici que va construir l’arquitecte Domènech i Estapà, a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb el carrer de València. La rehabilitació que s’ha fet recentment ha retornat l’esplendor a aquest establiment, que desplega un ampli ventall d’elements decoratius.

     

    La decoració va ser encarregada als germans Falguera, tot seguint l’estil modernista de l’època. De la decoració, destaquen les pintures del sostre, amb temes relacionats amb el món de la farmàcia i quatre medallons amb els noms de quatre grans farmacèutics admirats pel doctor Novellas. Però també els vitralls amb motius vegetals, que relacionen el món de la farmàcia amb la botànica; la fusteria i la col·lecció de pots de ceràmica.

     

    La rebotiga de la farmàcia va ser lloc de trobada d’una tertúlia de científics, intel·lectuals i artistes del moment. Tot plegat mostra la consideració intel·lectual que la professió de farmacèutic tenia a principis del segle XX: professionals que estaven al corrent dels moviments artístics de l’època i que encarregaven la decoració dels seus establiments als millors artistes del moment.

  • Queviures Múrria

    Carrer de Roger de Llúria, 85

     

    A finals del segle XIX ja hi havia un colmado en aquest local de l’Eixample, que era conegut com La Puríssima, segurament per la seva proximitat a l’església de la Concepció. El 1943 va fer-se càrrec de la botiga Josep Múrria, un jove de 33 anys que aleshores ja tenia experiència en la venda de queviures, perquè havia treballat al Colmado Quílez.

     

    Queviures Múrria, situat a la cantonada del carrer de Roger de Llúria i de València, aprofita el traçat de Cerdà per desplegar un gran aparador, decorat amb grans cartells publicitaris, que constitueixen un element paisatgístic de gran valor. Destaca el cartell fet en vidre tintat al foc que reprodueix l’original de Ramon Casas i anuncia el badaloní Anís del Mono. També són rellevants el cartell de la casa Codorniu, del mateix Ramon Casas, i els de propaganda de vins d’Alella i de la malvasia Robert de Sitges. Es conserva el rètol original, amb el logotip de la botiga, de delicades línies modernistes. Cal dir que va ser un dels primers establiments que després de la Guerra Civil va retolar els articles dels seus aparadors en català, motiu pel qual va ser multat en repetides ocasions.

     

    L’interior de la botiga conserva elements com l’antic mobiliari – del qual destaca un rellotge-, les aixetes de vendre oli a doll, els llauradors de coure o els taulells originals. Té també una petita biblioteca especialitzada, al servei dels clients.

     

    En el seu moment, Queviures Múrria va apostar per l’especialització en productes gastronòmics de molta qualitat i per això és conegut avui dia.

  • Queviures La Imperial

    Carrer València, 352 (desapareguda)

     

    Botiga fundada a principis del segle XX. S’hi van vendre durant molts anys els queviures considerats bàsics, però també oferia productes exòtics per l’època com ara els cocos que s’anuncien a l’aparador.

    La Imperial tenia  taulells de fusta elegants i ornaments d’estil modernista. Amb els anys va adaptar-se als nous temps, i es va convertir en un autoservei, fet que es va generalitzar en moltes botigues de queviures i  permetia un contacte més directe del client amb el producte i suposava un estalvi de personal.

     

     

  • Queviures Jordi Forcada

    Mallorca, 246

     

    Establiment fundat el 1875 per Josep Forcada i Daví. Els primers 25 anys estava situat al número 4 del Passatge Domingo, però cap al 1900 va ser traslladat al carrer Mallorca. A l’actualitat està gestionat per la quarta generació d’aquesta família de botiguers, originària de La Garriga.

     

    Queviures Jordi Forcada és una de les moltes botigues de queviures que van poblar la Dreta de l’Eixample. Algunes han continuat el negoci fins a l’actualitat, tot adaptant-se als canvis comercials i als costums alimentaris, i tot apostant per l’especialització i els productes d’elevada qualitat.

     

    Durant els seus 136 anys d’història, Queviures Jordi Forcada s’ha caracteritzat per vendre productes de gama alta nacionals i d’importació, com embotits, vins i caves, galetes i conserves selectes. A més de vendre queviures, la família Forcada es caracteritza pel seu registre artístic. Així, un dels fills del fundador de la botiga, Josep Forcada i Padró, recorria els pobles catalans amb el seu Ford T per oferir concerts de música clàssica. El seu cosí, Mariano Padró, va ser mestre d’obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, el seu fill, Jordi Forcada Bas, tocava el violoncel i la seva néta, Cristina Forcada, és ballarina de dansa clàssica.

     

    Els veïns més grans de la Dreta de l’Eixample recorden també l’avi Forcada perquè, a més d’oferir concerts de música clàssica, organitzava les festes florals del carrer Mallorca. Aleshores era un carrer de dues direccions i estava empedrat. Eren altres temps..

  • Queviures Jordi Forcada. Mallorca, 246

     

    Establiment fundat el 1875 per Josep Forcada i Daví. Els primers 25 anys estava situat al número 4 del Passatge Domingo, però cap al 1900 va ser traslladat al carrer Mallorca. A l’actualitat està gestionat per la quarta generació d’aquesta família de botiguers, originària de La Garriga.

     

    Queviures Jordi Forcada és una de les moltes botigues de queviures que van poblar la Dreta de l’Eixample. Algunes han continuat el negoci fins a l’actualitat, tot adaptant-se als canvis comercials i als costums alimentaris, i tot apostant per l’especialització i els productes d’elevada qualitat.

     

    Durant els seus 136 anys d’història, Queviures Jordi Forcada s’ha caracteritzat per vendre productes de gama alta nacionals i d’importació, com embotits, vins i caves, galetes i conserves selectes.

     

    A més de vendre queviures, la família Forcada es caracteritza pel seu registre artístic. Així, un dels fills del fundador de la botiga, Josep Forcada i Padró, recorria els pobles catalans amb el seu Ford T per oferir concerts de música clàssica. El seu cosí, Mariano Padró, va ser mestre d’obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, el seu fill, Jordi Forcada Bas, tocava el violoncel i la seva néta, Cristina Forcada, és ballarina de dansa clàssica.

     

    Els veïns més grans de la Dreta de l’Eixample recorden també l’avi Forcada perquè, a més d’oferir concerts de música clàssica, organitzava les festes florals del carrer Mallorca. Aleshores era un carrer de dues direccions i estava empedrat. Eren altres temps..

  • Queviures Jordi Forcada

    Mallorca, 246

     

    Establiment fundat el 1875 per Josep Forcada i Daví. Els primers 25 anys estava situat al número 4 del Passatge Domingo, però cap al 1900 va ser traslladat al carrer Mallorca. A l’actualitat està gestionat per la quarta generació d’aquesta família de botiguers, originària de La Garriga.

     

    Queviures Jordi Forcada és una de les moltes botigues de queviures que van poblar la Dreta de l’Eixample. Algunes han continuat el negoci fins a l’actualitat, tot adaptant-se als canvis comercials i als costums alimentaris, i tot apostant per l’especialització i els productes d’elevada qualitat.

     

    Durant els seus 136 anys d’història, Queviures Jordi Forcada s’ha caracteritzat per vendre productes de gama alta nacionals i d’importació, com embotits, vins i caves, galetes i conserves selectes.

     

    A més de vendre queviures, la família Forcada es caracteritza pel seu registre artístic. Així, un dels fills del fundador de la botiga, Josep Forcada i Padró, recorria els pobles catalans amb el seu Ford T per oferir concerts de música clàssica. El seu cosí, Mariano Padró, va ser mestre d’obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, el seu fill, Jordi Forcada Bas, tocava el violoncel i la seva néta, Cristina Forcada, és ballarina de dansa clàssica.

     

    Els veïns més grans de la Dreta de l’Eixample recorden també l’avi Forcada perquè, a més d’oferir concerts de música clàssica, organitzava les festes florals del carrer Mallorca. Aleshores era un carrer de dues direccions i estava empedrat. Eren altres temps..

  • Perruqueria Lina

    Roger de Llúria, 64

     

    Establiment fundat el 1961 per Lina Fontova. El 1994 la filla de la fundadora, Antònia Escorza, va convertir-se en la propietària del negoci, que continua funcionant a ple rendiment després d’haver passat per diverses reformes.

     

    Nascuda a Algerri, Lleida, el 1929, Lina Fontova va arribar a Barcelona amb només 15 anys i va posar-se a treballar com a aprenent a la Perruqueria Roure. Quan ja havia après l’ofici, va començar a pensar en la possibilitat d’obrir el seu propi negoci. I va poder fer-ho el 1961 amb el suport del seu marit, Evarist Escorza, en un antic establiment de teles del carrer Roger de Llúria.

     

    D’aquells anys recorda quan havia de pentinar les senyores que anaven al Liceu, ja que sempre volien grans monyos, o aquelles joves que havien estat convidades a un casament i volien dur una perruca per semblar elegants.

     

    A l’actualitat, Perruqueria Lina atén dones i homes. Però durant molts anys va ser una perruqueria femenina. En mig segle d’història, ha ofert tots els estils i els pentinats d’última moda que es puguin pensar: els cabells curts dels anys seixanta, les perruques dels setanta, els tints dels vuitanta o les extensions dels noranta.

  • Perruqueria Lina

    Roger de Llúria, 64

     

    Establiment fundat el 1961 per Lina Fontova. El 1994 la filla de la fundadora, Antònia Escorza, va convertir-se en la propietària del negoci, que continua funcionant a ple rendiment després d’haver passat per diverses reformes.

     

    Nascuda a Algerri, Lleida, el 1929, Lina Fontova va arribar a Barcelona amb només 15 anys i va posar-se a treballar com a aprenent a la Perruqueria Roure. Quan ja havia après l’ofici, va començar a pensar en la possibilitat d’obrir el seu propi negoci. I va poder fer-ho el 1961 amb el suport del seu marit, Evarist Escorza, en un antic establiment de teles del carrer Roger de Llúria.

     

    D’aquells anys recorda quan havia de pentinar les senyores que anaven al Liceu, ja que sempre volien grans monyos, o aquelles joves que havien estat convidades a un casament i volien dur una perruca per semblar elegants.

     

    A l’actualitat, Perruqueria Lina atén dones i homes. Però durant molts anys va ser una perruqueria femenina. En mig segle d’història, ha ofert tots els estils i els pentinats d’última moda que es puguin pensar: els cabells curts dels anys seixanta, les perruques dels setanta, els tints dels vuitanta o les extensions dels noranta.

  • Xarcuteria Filo

    Mercat de la Concepció. Aragó, 311

     

    Parada del Mercat de la Concepció fundada l’any 1943 per Vicens Mateu, actualment regentada per la filla i la néta del fundador, Montserrat Mateu i Montserrat Abril. Durant molts anys va dir-se Tocinería V. Mateu, però la popularitat de la seva dona, Filomena, entre els clients i els clientes de la parada, va fer que els seus descendents li canviessin el nom per Xarcuteria Filo.

     

    Al principi formava part del que avui dia diríem una cadena, perquè els seus fundadors tenien altres parades als mercats d’Horta, Sant Martí, Gràcia i Ninot, que es van anar traspassant poc a poc.

     

    Els productes han evolucionat poc en aquests gairebé 70 anys de funcionament, però si han canviat ho han fet només en la forma, perquè la qualitat és la mateixa, segons asseguren algunes clientes veteranes de la botiga. Avui s’hi poden comprar els tradicionals productes derivats del porc i també menjar precuinat.

  • Forn Les Roselles

    Consell de Cent, 348

     

    Establiment fundat el 1903 per Andreu Parera i gestionat fins l’any 2011 per tres generacions de la família Parera. Després de gairebé 30 anys al capdavant del negoci, el nét del fundador d’aquest forn de l’Eixample ha decidit traspassar-lo.

     

    Al principi, el Forn Les Roselles s’ubicava al número 375 del carrer Consell de Cent. Però el 1928, el seu fundador va decidir traslladar-lo a un altre local més ampli a l’altra vorera del mateix carrer. En aquells temps hi treballaven amb ell sis persones, entre els quals el seu fill, Jacint Parera, qui va començar a ajudar-lo com a aprenent quan tenia només 15 anys i qui va acabar rellevant-lo.

     

    A final dels anys setanta, va assumir la gestió del forn la tercera generació de la família Parera. Després de fer el servei militar, Andreu Parera, i la seva esposa, Purificació Martínez, van posar-se a treballar a la botiga: ell, al forn i ella, de cara al públic. L’any 2002 van decidir reformar el local, tot conservant el forn giratori, un dels pocs de Barcelona.

     

    El Forn Les Roselles – que durant molts anys va dir-se Las Amapolas – s’ha caracteritzat per elaborar productes artesanals de qualitat, alguns dels quals amb receptes que han passat de generació en generació. És el cas de la Coca de forner, la Coca de brioix o les Magdalenes de l’àvia Maria.

  • Forn Les Roselles

    Consell de Cent, 348

     

    Establiment fundat el 1903 per Andreu Parera i gestionat fins l’any 2011 per tres generacions de la família Parera. Després de gairebé 30 anys al capdavant del negoci, el nét del fundador d’aquest forn de l’Eixample ha decidit traspassar-lo.

     

    Al principi, el Forn Les Roselles s’ubicava al número 375 del carrer Consell de Cent. Però el 1928, el seu fundador va decidir traslladar-lo a un altre local més ampli a l’altra vorera del mateix carrer. En aquells temps hi treballaven amb ell sis persones, entre els quals el seu fill, Jacint Parera, qui va començar a ajudar-lo com a aprenent quan tenia només 15 anys i qui va acabar rellevant-lo.

     

    A final dels anys setanta, va assumir la gestió del forn la tercera generació de la família Parera. Després de fer el servei militar, Andreu Parera, i la seva esposa, Purificació Martínez, van posar-se a treballar a la botiga: ell, al forn i ella, de cara al públic. L’any 2002 van decidir reformar el local, tot conservant el forn giratori, un dels pocs de Barcelona.

     

    El Forn Les Roselles – que durant molts anys va dir-se Las Amapolas – s’ha caracteritzat per elaborar productes artesanals de qualitat, alguns dels quals amb receptes que han passat de generació en generació. És el cas de la Coca de forner, la Coca de brioix o les Magdalenes de l’àvia Maria.

  • Colmado Quílez

    Aragó, 251

     

    Fundat l’any 1908 com a confiteria, el matrimoni Vilaseca el va convertir uns anys després en botiga de queviures. Situat a la vistosa cruïlla del carrer Aragó amb la Rambla de Catalunya, tenia uns 40 metres de façana i 18 aparadors i vitrines que anunciaven productes exquisits.

    Com moltes botigues de queviures de l’època,  va aprofitar els xamfrans de la trama urbana de Cerdà per establir-s’hi, ja que permetien una gran vistositat i la possibilitat d’instal·lar-hi grans aparadors per oferir els seus productes.

    La decoració d’aquest establiment rau principalment en les seves lleixes plenes de productes ben classificats, tant a l’interior com en els aparadors.

  • Colmado Quílez

    Aragó, 251

     

    Fundat l’any 1908 com a confiteria, el matrimoni Vilaseca el va convertir uns anys després en botiga de queviures.  Situat a la vistosa cruïlla del carrer Aragó amb la Rambla de Catalunya, tenia uns 40 metres de façana i 18 aparadors i vitrines que anunciaven productes exquisits.

    Com moltes botigues de queviures de l’època,  va aprofitar els xamfrans de la trama urbana de Cerdà per establir-s’hi, ja que permetien una gran vistositat i la possibilitat d’instal·lar-hi grans aparadors per oferir els seus productes.

    La decoració d’aquest establiment rau principalment en les seves lleixes plenes de productes ben classificats, tant a l’interior com en els aparadors.

  • Colmado Quílez

    Aragó, 251

     

    Fundat l’any 1908 com a confiteria, el matrimoni Vilaseca el va  convertir uns anys després en botiga de queviures.  Situat a la vistosa cruïlla del carrer Aragó amb la Rambla de Catalunya, tenia uns 40 metres de façana i 18 aparadors i vitrines que anunciaven productes exquisits.

    Com moltes botigues de queviures de l’època,  va aprofitar els xamfrans de la trama urbana de Cerdà per establir-s’hi, ja que permetien una gran vistositat i la possibilitat d’instal·lar-hi grans aparadors per oferir els seus productes.

    La decoració d’aquest establiment rau principalment en les seves lleixes plenes de productes ben classificats, tant a l’interior com en els aparadors.

  • Colmado de J. Buscató Aragó, 309 (desaparegut)

     

    L’establiment va ser fundat el 1918 com a Colmado J. Buscató i va tancar el 1992. Josep Buscató i Sala va començar a treballar-hi el 1905, quan tenia només catorze anys;  aleshores es deia  Droguería y ultramarinos,  fent referència a l’origen d’alguns dels seus productes.

    En poc temps, però, va convertir-se en dependent i va acabar assumint la direcció del negoci. Com moltes famílies de botiguers de Barcelona, Josep Buscató i els seus van viure molts anys a la rebotiga.

  • Colmado de J. Buscató

    Aragó, 309 (desaparegut)

     

    L’establiment va ser fundat el 1918 com a Colmado J. Buscató i va tancar el 1992. Josep Buscató i Sala va començar a treballar-hi el 1905, quan tenia només catorze anys;  aleshores es deia Droguería y ultramarinos,  fent referència a l’origen d’alguns dels seus productes.

    En poc temps, però, va convertir-se en dependent i va acabar assumint la direcció del negoci. Com moltes famílies de botiguers de Barcelona, Josep Buscató i els seus van viure molts anys a la rebotiga.

  • Carnisseria Paloma

    Aragó, 311-317 (parada del Mercat de la Concepció)

     

    Fundada per Vicens Paloma Raventós el 1905. Ha anat passat de generació en generació fins a l’actualitat. La carnisseria va tenir durant molts anys el nom de l’esposa del fundador, Agustina Pahissa.

    Els temps han canviat molt des que Vicens Paloma i Agustina Pahissa van començar a vendre carn. A principis del segle XX no hi havia neveres a les parades, així que la carn es penjava amb ganxos sobre els taulells, suspesos en una barra de llautó.

  • Carnisseria Paloma

    Aragó, 311-317 (Parada del Mercat de la Concepció)

     

    Fundada per Vicens Paloma Raventós el 1905. Ha anat passat de generació en generació fins a l’actualitat. La carnisseria va tenir durant molts anys el nom de l’esposa del fundador, Agustina Pahissa.

    Els temps han canviat molt des que Vicens Paloma i Agustina Pahissa van començar a vendre carn. A principis del segle XX no hi havia neveres a les parades, així que la carn es penjava amb ganxos sobre els taulells, suspesos en una barra de llautó.

     

     

     

  • Granja Vendrell

    Girona, 59

     

    L’establiment va ser fundat el 1921 per Demetri Vendrell. Les granges elaboraven productes lactis, frescos o madurats, com ara nata, mantega, mató, iogurts i formatge. El mot ‘granja’ prové de l’època en què tenien les vaques a la rebotiga, fins i tot a Barcelona.

     La Granja Vendrell havia tingut un gran nombre de treballadors, entre  dependents i  repartidors de llet, que la duien amb mula i més endavant amb camió.

     

  • Granja Vendrell

    Girona, 59

     

    L’establiment va ser fundat el 1921 per Demetri Vendrell. Les granges elaboraven productes lactis, frescos o madurats, com ara nata, mantega, mató, iogurts i formatge. El mot ‘granja’ prové de l’època en què tenien les vaques a la rebotiga, fins i tot a Barcelona.

     La Granja Vendrell havia tingut un gran nombre de treballadors, entre  dependents i  repartidors de llet, que la duien amb mula i més endavant amb camió.

     

     

  • Granja Vendrell

    Girona, 59

     

    L’establiment va ser fundat el 1921 per Demetri Vendrell. Les granges elaboraven productes lactis, frescos o madurats, com ara nata, mantega, mató, iogurts i formatge. El mot ‘granja’ prové de l’època en què tenien les vaques a la rebotiga, fins i tot a Barcelona.

    La Granja Vendrell havia tingut un gran nombre de treballadors, entre  dependents i  repartidors de llet, que la duien amb mula i més endavant amb camió.

     

Anterior

La Dreta de l’Eixample és un dels barris més emblemàtics i cèntrics de la ciutat. La seva situació privilegiada i el seu passat modernista conviden a passejar pels seus carrers històrics, admirar-ne els seus edificis o gaudir de la comoditat de comprar en la gran quantitat de botigues que conformen el seu potent eix comercial.

 

Aquesta arrelada tradició comercial de la Dreta de l’Eixample arrenca amb el naixement del mateix Eixample. El barri, que inicialment va acollir diverses implantacions industrials, va desplaçar la seva activitat econòmicaprogressivament, focalitzant-la en els sectors comercial i empresarial. Fruit d’aquesta transformació, trobem avui dia botigues úniques amb una gran història i tradició familiar al darrere que han dotat la zona d’una personalitat pròpia. Botigues centenàries, farmàcies, colmados o fleques que han sobreviscut al pas del temps generació rere generació; establiments que han sabut mantenir la seva aura inicial, ja sigui per l'arquitectura, la decoració o la singularitat dels seus productes. Totes, referents importants de la vida del barri, espais de trobada i d’intercanvi, i elements essencials del seu paisatge. D’altres han desaparegut i només en conservem el record a través del testimoni de les imatges.

 

Presentem un recull de fotografies antigues de comerços de la Dreta de l’Eixample que formen part de la fototeca de Finestres de la memòria.