A festes em convides! Celebracions populars als carrers de l’Eixample.

  • L'acte més multitudinari de les festes de la Mercè de 1902 va ser el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya i recolzat per Francesc Cambó i l'Ajuntament de Barcelona. Va aplegar desenes de gegants, capgrossos i bestiari, provinent d'arreu de Catalunya, a més dels de la pròpia Barcelona. Prova de la dimensió política i cultural de la festivitat és el jurat del concurs de la cavalcada, format per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el periodista, i un dels ideòlegs de l'esdeveniment, Pere Pagès, i el crític Miquel Utrillo.
    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.
    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • L'acte més multitudinari de les festes de la Mercè de 1902 va ser el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya i recolzat per Francesc Cambó i l'Ajuntament de Barcelona. Va aplegar desenes de gegants, capgrossos i bestiari, provinent d'arreu de Catalunya, a més dels de la pròpia Barcelona. Prova de la dimensió política i cultural de la festivitat és el jurat del concurs de la cavalcada, format per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el periodista, i un dels ideòlegs de l'esdeveniment, Pere Pagès, i el crític Miquel Utrillo.
    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.
    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.

     

  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotgògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment. 

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • Aquests gegants van ser els gunayadors del primer premi del Concurs de gegants, nanos i monstros tipichs, seguits dels gegants de la ciutat de Barcelona. 

     

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • La Mercè de 1902

    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • Dies més tard, un altre acte deambulatori centraria les festes de la Mercè, la cavalcada Històrico-artística-industrial, coordinada per Miquel Utrillo. Carrosses institucionals i associatives, com la del Foment Nacional o la del Club de Regates, caracteritzades per elements tecnològics, com recursos elèctrics -que eren una demostració de modernitat-, van protagonitzar la desfilada, al costat de carrosses comercials com les d'Anís del Mono o Xampany Mercier. 

     

    La Mercè de 1902
    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • La Mercè de 1902

    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.


  • La Mercè de 1902

    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • La Mercè de 1902

    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites. La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

     

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d¡una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el Concurs de gegants, nanos i monstros típichs, la Desfilada Històrico-artística-industrial així com competicions esportives, castellers i danses.
  • Sota el nom de cós s'organitzava el passeig de carruatges en fila per l'espai públic, trobant-se de costat els que pujaven amb els que baixaven, en un circuit que aprofitava l'amplitud del Passeig de Gràcia.
    Batalles de les Flors
    Amb la voluntat d'equiparar Barcelona a altes ciutats eruropees, com ara Viena, París o Niça, es va importar a finals del segle XIX un dels formats festius més de moda aleshores: les anomenades Batalles de les Flors. Encara avui, arreu de Catalunya, poblacions com Lleida, Olot o Salou celebren batalles de caràcter festiu amb flors. A Barcelona, la primera batalla floral de què tenim notícies va organitzar-se l'any 1892, per a la commemoració del quart centenari del descobriment d'Amèrica, fent-la coincidir amb la festivitat de la Mercè. Així, sota la promoció del comerciant Francesc Aurigemma, es va organitzar una batalla que va consistir en un combat poètic al parc de la Ciutadella, seguit per una desfilada de cotxes particulars i institucionals, ornamentats floralment, i va recórrer el Passeig de Sant Joan, la Gran Via, el Passeig de Gràcia, La Rambla i el Passeig de Colom. Després d'aquest espectacle "completament nou", segons la premsa de l'època, les batalles de flors es convertirien, en anys successius i fins l'esclat de la Guerra Civil, en un recurs festiu utilitzat en diverses ocasions i moments de l'any, amb noms variables com ara Cós florit o Cós blanc, de la mateixa manera que amb una destacable participació de les institucions i de les famílies distingides de la ciutat. 
  • Sota el nom de cós s'organitzava el passeig de carruatges en fila per l'espai públic, trobant-se de costat els que pujaven amb els que baixaven, en un circuit que aprofitava l'amplitud del Passeig de Gràcia.
    Batalles de les Flors

     

    Amb la voluntat d'equiparar Barcelona a altes ciutats eruropees, com ara Viena, París o Niça, es va importar a finals del segle XIX un dels formats festius més de moda aleshores: les anomenades Batalles de les Flors. Encara avui, arreu de Catalunya, poblacions com Lleida, Olot o Salou celebren batalles de caràcter festiu amb flors. A Barcelona, la primera batalla floral de què tenim notícies va organitzar-se l'any 1892, per a la commemoració del quart centenari del descobriment d'Amèrica, fent-la coincidir amb la festivitat de la Mercè. Així, sota la promoció del comerciant Francesc Aurigemma, es va organitzar una batalla que va consistir en un combat poètic al parc de la Ciutadella, seguit per una desfilada de cotxes particulars i institucionals, ornamentats floralment, i va recórrer el Passeig de Sant Joan, la Gran Via, el Passeig de Gràcia, La Rambla i el Passeig de Colom. Després d'aquest espectacle "completament nou", segons la premsa de l'època, les batalles de flors es convertirien, en anys successius i fins l'esclat de la Guerra Civil, en un recurs festiu utilitzat en diverses ocasions i moments de l'any, amb noms variables com ara Cós florit o Cós blanc, de la mateixa manera que amb una destacable participació de les institucions i de les famílies distingides de la ciutat. 

     



  • Entre les celebracions organitzades l'abril de 1934 per commemorar el tercer aniversari de la República, va destacar una desfilada i concurs de cotxes i carrosses adornades amb flors. 
    Batalles de les Flors
    Amb la voluntat d'equiparar Barcelona a altes ciutats eruropees, com ara Viena, París o Niça, es va importar a finals del segle XIX un dels formats festius més de moda aleshores: les anomenades Batalles de les Flors. Encara avui, arreu de Catalunya, poblacions com Lleida, Olot o Salou celebren batalles de caràcter festiu amb flors. A Barcelona, la primera batalla floral de què tenim notícies va organitzar-se l'any 1892, per a la commemoració del quart centenari del descobriment d'Amèrica, fent-la coincidir amb la festivitat de la Mercè. Així, sota la promoció del comerciant Francesc Aurigemma, es va organitzar una batalla que va consistir en un combat poètic al parc de la Ciutadella, seguit per una desfilada de cotxes particulars i institucionals, ornamentats floralment, i va recórrer el Passeig de Sant Joan, la Gran Via, el Passeig de Gràcia, La Rambla i el Passeig de Colom. Després d'aquest espectacle "completament nou", segons la premsa de l'època, les batalles de flors es convertirien, en anys successius i fins l'esclat de la Guerra Civil, en un recurs festiu utilitzat en diverses ocasions i moments de l'any, amb noms variables com ara Cós florit o Cós blanc, de la mateixa manera que amb una destacable participació de les institucions i de les famílies distingides de la ciutat. 
  • Entre les celebracions organitzades l'abril de 1934 per commemorar el tercer aniversari de la República, va destacar una desfilada i concurs de cotxes i carrosses adornades amb flors. 
    Batalles de les Flors
    Amb la voluntat d'equiparar Barcelona a altes ciutats eruropees, com ara Viena, París o Niça, es va importar a finals del segle XIX un dels formats festius més de moda aleshores: les anomenades Batalles de les Flors. Encara avui, arreu de Catalunya, poblacions com Lleida, Olot o Salou celebren batalles de caràcter festiu amb flors. A Barcelona, la primera batalla floral de què tenim notícies va organitzar-se l'any 1892, per a la commemoració del quart centenari del descobriment d'Amèrica, fent-la coincidir amb la festivitat de la Mercè. Així, sota la promoció del comerciant Francesc Aurigemma, es va organitzar una batalla que va consistir en un combat poètic al parc de la Ciutadella, seguit per una desfilada de cotxes particulars i institucionals, ornamentats floralment, i va recórrer el Passeig de Sant Joan, la Gran Via, el Passeig de Gràcia, La Rambla i el Passeig de Colom. Després d'aquest espectacle "completament nou", segons la premsa de l'època, les batalles de flors es convertirien, en anys successius i fins l'esclat de la Guerra Civil, en un recurs festiu utilitzat en diverses ocasions i moments de l'any, amb noms variables com ara Cós florit o Cós blanc, de la mateixa manera que amb una destacable participació de les institucions i de les famílies distingides de la ciutat. 
  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • El Carnestoltes

    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.

     

    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • Un dels temes més recurrents en les disfresses del Carnestoltes és el del boig, l'animal o el malfactor, com els lladres d'aquesta fotografia, en demostració del caràcter tradicionalment subversiu de la festa. 

    El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 

     

  • La comparsa fou guanyadora del cinquè premi del concurs. 

    El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 

     

  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 

     

     

  • La carrossa fou guanyadora del primer premi del concurs.
    El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 

     

     

  • La carrossa és obra del decorador Oleguer Junyent i guanyadora del primer premi del concurs. 

    El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 

     

  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 

     

  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 

     

     

     

  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • La rellevància social que van adquirir els Carnestoltes, abans de la seva prohibició en l'epoca del franquisme, es palesa en el seu ampli ressò informatiu en premsa. En aquesta fotografia amateur s'aprecia el reporter Ramon Claret, un dels més destacats del període, disfressat de Pierot i amb la càmera a la mà, en plena cobertura gràfica.

    El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 

     

     

  • Un dels recursos més comuns en les festes populars de l'Eixample va ser l'ús de les graderies per disposar i distingir el públic, que prèviament havia adquirit una butlleta per al seu ús.

    El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 
  • El Carnestoltes
    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.
    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.
    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista. 

     

     

  • Segons la crònica de Gaziel, publicada a les seves memòries, aquell dia "no es podia fer un pas, ni amunt ni avall. Allò no era Corpus, ni una manifestació política, ni un aplec de festa, ni s'assemblava a res conegut. Era una manifestació estranya i nova, que Catalunya potser no havia donat encara mai per ningú. Era la capital de tot un poble, que expressava el seu dolor per la mort d'un poeta". Aquell seguici va ser una de les més imponents demostracions de masses al carrer que s'havia viscut a Barcelona fins al moment.

    Mobilitzacions que ens mouen
    Les grans mobilitzacions ciutadanes tenen una de les seves encarnacions més habituals en forma de passejos multitudinaris, que suposen un desplaçament físic, però també simbòlic, per determinades zones prèviament escollides de la trama urbana. Són, al cap i a la fi, mobilitzacions que ens mouen.
    Rues, enterraments, manifestacions, desfilades, cercaviles i preocessons estan, des d'un punt de vista formal, emparentats tots per la voluntat que sectors de la població de les ciutats es reivindiquin i s'expressin. En cadascuna d'aquestes mobilitzacions, siguin festives o reivindicatives, la tria dels itineraris no és mai arbitrària. No és casual que el passeig de Gràcia, nexe entre la ciutat vella i la nova, símbol del poder de la burgesia local, fos una de les vies més freqüentades per aquest tipus de rituals de masses al llarg de tot el segle XX. 
  • La festa de l'Homenatge organitzada per Solidaritat Catalana el 20 de maig de 1906 va ser una de les primeres grans mobilitzacions de masses a Barcelona. Els reportatges entorn d'aquella mltitudinària protesta apareguts als setmanaris gràfics de l'època marcaren un abans i un després en la història de la fotografia a casa nostra. 

    Mobilitzacions que ens mouen
    Les grans mobilitzacions ciutadanes tenen una de les seves encarnacions més habituals en forma de passejos multitudinaris, que suposen un desplaçament físic, però també simbòlic, per determinades zones prèviament escollides de la trama urbana. Són, al cap i a la fi, mobilitzacions que ens mouen.
    Rues, enterraments, manifestacions, desfilades, cercaviles i preocessons estan, des d'un punt de vista formal, emparentats tots per la voluntat que sectors de la població de les ciutats es reivindiquin i s'expressin. En cadascuna d'aquestes mobilitzacions, siguin festives o reivindicatives, la tria dels itineraris no és mai arbitrària. No és casual que el passeig de Gràcia, nexe entre la ciutat vella i la nova, símbol del poder de la burgesia local, fos una de les vies més freqüentades per aquest tipus de rituals de masses al llarg de tot el segle XX. 
  • El cop d'estat de Miguel Primo de Rivera del 1923, que va comptar amb decidit suport d'una part important de la burgesia catalana, va incrementar la presència militar als carrers i la repressió del moviment obrer barceloní. Fins el 1931, any de proclamació de la II República, les demostracions de força, mitjançant les detencions massives, desfilades i maniobres de l'estament armat,

    sovintejaren a les principals vies públiques de la ciutat. 
    Mobilitzacions que ens mouen
    Les grans mobilitzacions ciutadanes tenen una de les seves encarnacions més habituals en forma de passejos multitudinaris, que suposen un desplaçament físic, però també simbòlic, per determinades zones prèviament escollides de la trama urbana. Són, al cap i a la fi, mobilitzacions que ens mouen.
    Rues, enterraments, manifestacions, desfilades, cercaviles i preocessons estan, des d'un punt de vista formal, emparentats tots per la voluntat que sectors de la població de les ciutats es reivindiquin i s'expressin. En cadascuna d'aquestes mobilitzacions, siguin festives o reivindicatives, la tria dels itineraris no és mai arbitrària. No és casual que el passeig de Gràcia, nexe entre la ciutat vella i la nova, símbol del poder de la burgesia local, fos una de les vies més freqüentades per aquest tipus de rituals de masses al llarg de tot el segle XX. 
  • Les aglomeracions humanes en places i avngudes, ja fossin mítings, enterraments, celebracions, manifestacions, desfilades militars o passejades de diumenge, van ser abordades pels fotògrafs d'una manera que començava a superar els constrenyiments de la imatge purament estàtica, pròpia de les primeres dècades de la fotografia.

    Mobilitzacions que ens mouen
    Les grans mobilitzacions ciutadanes tenen una de les seves encarnacions més habituals en forma de passejos multitudinaris, que suposen un desplaçament físic, però també simbòlic, per determinades zones prèviament escollides de la trama urbana. Són, al cap i a la fi, mobilitzacions que ens mouen.
    Rues, enterraments, manifestacions, desfilades, cercaviles i preocessons estan, des d'un punt de vista formal, emparentats tots per la voluntat que sectors de la població de les ciutats es reivindiquin i s'expressin. En cadascuna d'aquestes mobilitzacions, siguin festives o reivindicatives, la tria dels itineraris no és mai arbitrària. No és casual que el passeig de Gràcia, nexe entre la ciutat vella i la nova, símbol del poder de la burgesia local, fos una de les vies més freqüentades per aquest tipus de rituals de masses al llarg de tot el segle XX. 
  • Durant la llarga nit del franquisme la diversitat de rituals deambulatoris minvà dràsticament als carrers de Barcelona, amb l'excepció dels esdeveniments de caràcter religiós. El nacionalcatolicisme promogué decididament festivitats al carrer com les processons de Corpus o les de Setmana Santa, que esdevingueren les celebracions centrals de l'any festiu a la ciutat. 

    Mobilitzacions que ens mouen
    Les grans mobilitzacions ciutadanes tenen una de les seves encarnacions més habituals en forma de passejos multitudinaris, que suposen un desplaçament físic, però també simbòlic, per determinades zones prèviament escollides de la trama urbana. Són, al cap i a la fi, mobilitzacions que ens mouen.
    Rues, enterraments, manifestacions, desfilades, cercaviles i preocessons estan, des d'un punt de vista formal, emparentats tots per la voluntat que sectors de la població de les ciutats es reivindiquin i s'expressin. En cadascuna d'aquestes mobilitzacions, siguin festives o reivindicatives, la tria dels itineraris no és mai arbitrària. No és casual que el passeig de Gràcia, nexe entre la ciutat vella i la nova, símbol del poder de la burgesia local, fos una de les vies més freqüentades per aquest tipus de rituals de masses al llarg de tot el segle XX. 
Anterior

Barcelona és un espai físic, social i cultural que s'ha anat teixint històricament a través del batec humà viscut als seus carrers i places. Esdeveniments multitudinaris com grans concentracions civils, festes, processons religioses o protestes populars massives han anat construint una identitat pròpia a peu de carrer.

 

L’adveniment de grans celebracions festives, com ara rues, desfilades o aplecs és especialment significatiu des del darrer terç del segle XIX, i està vinculat a l'expansió urbanística i l'ideal modernitzador burgès que va suposar la construcció de l'Eixample. Des de principis del segle XX, festes com la Mercè o el Carnestoltes van anar incorporant una nova dimensió ritual del passeig  i construint dinàmiques d'apropiació territorial inèdites, que van tenir com a escenaris predilectes les artèries principals d'aquella ciutat nova, com el passeig de Gràcia, la Gran Via o el passeig de Sant Joan.

 

Algunes d'aquestes celebracions en moviment encara perduren. D'altres, com les cèlebres Batalles de les flors, han acabat desapareixent.  Però totes  tenen en comú el fet que van formar part d'un nou corpus festiu, civil i massiu.

 

La festa ha estat una via per construir, delimitar i enfortir el cos social de la ciutat moderna, i un mirall a través del qual s'ha volgut reflectir una determinada idea de ciutat, una imatge urbana coherent i cohesionada, no sempre en correspondència amb la realitat social i econòmica dels habitants.

 

La gènesi de les celebracions festives multitudinàries va unida a les transformacions urbanístiques, però també a la promoció del turisme a la ciutat, al poder creixent del comerç i de la indústria i a altres fenòmens propis de l'adveniment de la cultura de masses, com els mitjans de comunicació i la fotografia.