Una càmera pròpia. Dones i pràctiques fotogràfiques

 

L’exposició
“Una càmera pròpia. Dones i pràctiques fotogràfiques” proposa una mirada a
fotografies fetes per dones vinculades amb l’Eixample: aficionades, amateurs i
professionals, que des de principis del s. XX i fins als anys 80 han tingut una
pràctica constant o esporàdica amb la fotografia.

 

Quan l’invent de la
fotografia es fa públic l’any 1839, es presenta com una tecnologia aplicable a
molts camps i accessible a tothom, homes i dones. Tanmateix, la pràctica
fotogràfica de seguida es va inserir en unes esferes de gènere que marcaven i
diferenciaven els espais i activitats propis d’allò que es definia com a
masculí i femení. Aquestes esferes depenien de diverses variables com són el
país, l’àmbit socioeconòmic o el tipus de gènere fotogràfic, que amb el pas del
temps, es van anar modificant.
 

 

L’exposició ofereix un
ventall d’exemples per comprendre alguns dels discursos que històricament han
mediat entre les codificacions de gènere i els diferents gèneres fotogràfics.
Ni heroïnes ni pioneres, les dones que
es presenten aquí són la mostra d’una cultura fotogràfica diversa i plural, que
demana un apropament històric integrador, més enllà de la idea d’excepció o de
geni que el present recupera de l’oblit.

 

Des de Finestres de la memòria volem
reivindicar una mirada que contempli l’impacte general de la fotografia en la
societat i superar la jerarquia tant dels gèneres sexuals com dels gèneres
fotogràfics que ha condicionat la història de la fotografia i que ha prioritzat
les pràctiques masculines i els gèneres fotogràfics artístic i periodístic.
 

 

  • (283.4KB)