La història més important.

Irmina Merino Vidal

Aquesta història no amaga pas cap misteri. No és tampoc un drama. Però per a mi, aquesta és la més important: La de la meva mare.


La Mama va néixer al barri de l'Eixample, a la Dreta, concretament. Hi va viure molts anys a un pis situat a un carrer de la Sagrada Família, al cor de Barcelona.

L’Àvia havia viscut sempre allí, en temps de guerra i en temps d'esperança.


La Mama té un nom molt especial i jo el mateix. D'una banda el nom la fa única i, per l'altre, crea una connexió molt forta entre nosaltres: sóc el que ella és i el que vull arribar a ser.


Remenant un vell àlbum de fotografies per casa, no me n'he pogut estar de parar atenció a aquesta. Data del 1963, aquí la Mama tenia nomes sis anys.

Quan jo era petita creia que la Mama sempre havia sigut gran i, ara, quan miro aquesta imatge crec que és la nena més bonica que he vist mai.

 

Aquest dia ella i el meu tiet, en Jaume, havien anat a beneir la Palma a l'església. La Mama sembla molt feliç i em això em fa somriure.


M'explica que duia un vestit nou i que l’Àvia l'havia vestit de vint-i-un botons per celebrar aquest dia tan especial. Era tot un esdeveniment, doncs aleshores no es lluïa roba nova tant sovint com ara.


La senyora que va fer la fotografia era una veïna del barri. Una persona molt alegre que coneixien de tota la vida. Els veïns son com de la família a la Dreta de l'Eixample. I aquest era un dia de celebració i alegria.

 


I avui reconec el carrer, l'ambient. Tot allò que jo també he viscut, però amb ella ja de gran. I m'agrada pensar que potser, algun dia, la meva filla trobarà una fotografia meva al barri de l'Eixample i sentirà l’emoció i l'orgull que sento jo al poder dir: aquesta es la meva mare i això és Barcelona. 

Tornar a la fotografia