Records de joventut

Olga Vázquez García

 

Amb la Marina moltes tardes ens arribaven fins a l’Avinguda de la Llum després de classe. Aquell món subterrani ens apropava encara més als nostres somnis que havien començat a créixer al Sistema Martí. Aquells que ens feien pensar que arribarien molt lluny i que les nostres vides canviarien aviat.

La Marina es volia convertir en una gran modista i qui ho diria, que quaranta anys després tindria la seva pròpia firma a París i se la rifarien a l’Eixample de Barcelona per obrir-hi una botiga que ens retornaria el glamour d’aquells temps de llums amb certes ombres.

Aquesta setmana baixa a Barcelona i ens retrobarem després de quasi deu anys de no veure’ns. Les seves visites han estat escasses i des que se'n va anar només rebo cartes on l’enyor d’aquells dies de l’Avinguda de la Llum apareix atrapat a les seves paraules.

Aquella avinguda sota terra, ens oferia modernitat, un constant moviment de gent amunt i avall que sortien i entraven als ferrocarrils, les xerrades dels joves aturats a tocar de la barana de la boca dels trens, les rialles dels grups d’escolars amb les seves carteres, l’ambient de les botigues, les dones que compraven a les botigues de llanes i filatures.

Marina es quedava embadalida dia si dia no durant hores davant de la botiga de les màquines de cosir Singer i jo l’arrossegava i anàvem a fer un gelat a la gelateria de l’entrada o compràvem uns dolços a la Bomboneria Catalunya, encara recordo l’intensa olor de la xocolata i l’exquisidesa en la presentació.

Alguna vegada quedaven amb uns nois de Terrassa i anaven a ballar, eren uns altres temps.

Quan la Marina va marxar cap a França a treballar amb una modista com a aprenenta, jo ja treballava a una escola de Sant Cugat. Havia aprovat les oposicions de l’Ajuntament i ja tenia una plaça fixe. Enrere han quedat tots els llibres que he llegit en els trajectes i una novel·la per a infants que va ser publicada per Edicions 62. Es pot dir que també vaig acomplir el meu somni.

Més tard va arribar en Robert i el seu anell de compromís que va comprar al Basar Orozar a pocs metres d’on ens havien conegut allà a l’Avinguda. I van arribar els nens, el nou pis a l’Eixample i més llibres i sessions de contes a la Biblioteca de Sabadell i més records. Records de joventut.

Quedarem al Zurich per fer un cafè i xerrarem de tot el que ens ha separat aquests deu anys i baixarem al vestibul del ferrocarril encara que sigui per veure només les columnes que queden d’aquella avinguda i tornar a reviure aquells moments, bells moments.

Tornar a la fotografia