De la casa als carrers. Mapa social de l’Eixample durant la Transició
Resseguint el fil d’una sèrie d’esdeveniments concrets succeïts a l’Eixample durant la dècada de 1970, l’exposició planteja una mirada combinada sobre els contrastos, les ruptures i les continuïtats socials i polítiques de l’anomenada Transició a la ciutat de Barcelona.
L’estructura expositiva es teixeix amb un seguit de punts destacats sobre la trama urbana, carrers, places, domicilis particulars, comerços, etc, que foren l’escenari de fets rellevants durant aquells anys. Alguns són ben coneguts i estan sobradament documentats: són amb els que s’ha anat bastint el relat oficial del període; d’altres, amb el pas del temps, han anat quedant deliberadament fora de la fotografia.
Obrint el focus des d’aquests llocs de memòria, la mostra permet configurar una cartografia social particular que aborda temes com la recuperació reivindicativa dels carrers, els conflictes socials, els batecs culturals o les pervivències del franquisme més enllà del dictador. Al mateix temps, es proposa un treball de rescat de la memòria gràfica domèstica d’aquells i aquelles que van viure en primera persona les transformacions d’un temps no tan llunyà en què va canviar la llum.
-
LA RECUPERACIÓ DELS CARRERS
“No era la minoria abrivada d’altres vegades. Era el poble de Barcelona, homes i dones de totes edats i condicions, segurs de la seva força, amb el rostre obert de la satisfacció de sentir-se nombrosos, units, victoriosos i envoltats de la simpatia evident dels vianants, dels veïns des de finestres i portals. Aquesta manifestació fa època. Inaugura realment una nova etapa en la lluita democràtica per la presència inequívocament massiva del poble al carrer.”
Extret de Treball, òrgan del PSUC, 2 de febrer del 1976. -
"Franco ha muerto". Jordi Soteras, 1975
-
"Franco ha muerto". Jordi Soteras, 1975
-
Diada del 77, José Manuel Oliver.
-
El fotoperiodista Albert Ramis treballant. Vicky Letosa, 198?
-
Paco Elvira, 1976.
-
Col·laboradores de la revista Ajoblanco. Pepe Domènech, 1974-1976
-
Manifestació pro Amnistia. Manel Armengol, 1976
-
Cotxe bolcat durant una manifestació. Manel Armengol, 1979
-
Josep Playà, 1977
-
Manifestació de l'11 de setembre de 1977. José Manuel Oliver, 1977
-
Manifestació de l'11 de setembre de 1977. José Manuel Oliver, 1977
-
Manifestació de l'11 de setembre de 1977. José Manuel Oliver, 1977
-
Manifestació de l'11 de setembre de 1977. José Manuel Oliver, 1977
-
Manifestació pro Amnistia. Pilar Aymerich, 1976
-
Assassinat de Joaquim Viola i Montserrat Tarragona. Pilar Aymerich, 1978
-
A cops de porra. Josep-Anton Monfort, 1976
-
A La Model
Mentre als carrers sonava cada vegada amb més força el crit de “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”, dins de les presons naixia la COPEL. La tan desitjada amnistia es va oblidar dels presos comuns i aquests es van organitzar des de 1976 a la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL). La seva lluita dins de les presons va consistir a organitzar motins, vagues de fam o a autolesionar-se. -
Presos en vaga a La Model. Autor desconegut, 1982
-
Familiars de presos davant de la presó Model. Autor desconegut, 1982
-
Presó la Model. Jordi García, 1983
-
Motí a la presó Model. Pérez de Rozas, 1977
-
MURS EFERVESCENTS
Una de les grans transformacions que va viure l’espai públic de la ciutat durant la Transició va ser el canvi en el color i la textura dels seus murs, de sobte plens de missatges socials i polítics de tota mena, sovint sobreposats els uns sobre els altres, que posaren de manifest fins a quin punt aquest període històric constitueix un moment d’efervescència col·lectiva ple d’esperances i alhora un temps conflictiu, marcat per les contradiccions entre els diferents agents implicats. -
Mural reivindicatiu del PSUC. Autor desconegut, 1979
-
Pintades del 77. Enric Pareto, 1977
-
Pintades del 77. Enric Pareto, 1977
-
Pintades del 77. Enric Pareto, 1977
-
Pintades del 77. Enric Pareto, 1977
-
Pintades i cartells. Autor desconegut, 197?
-
Aturats netejant les parets de metro. Albert Ramis, 1978
-
Aturats netejant les parets de metro. Albert Ramis, 1978
-
Fotografia de pintades de 1977 a la Sagrada Família.
-
LES FOTOGRAFIES D'ÀMBIT DOMÈSTIC
Les càmeres fotogràfiques domèstiques i la vida quotidiana que retrataren també van ser protagonistes – tot i que semi oblidades- del temps de la Transició. Els seus registres premeten saber millor com vivien els barcelonins i barcelonines d'aquella època de canvi, apropant-nos a l'interior de cases i comerços, i també als moments de celebració familiar o a les activitats d'oci fora de la ciutat. Són imatges que aporten una nova visió, inèdita i de gran valor, que va molt més enllà de la iconografia construïda de forma recurrent per la història oficial. -
Retrat de Núria Vidal. Autor desconegut, 196?
-
Toni Fernández i Assumpció Banqué acampant a la muntanya. Autor desconegut, 1974
-
Àngels Banqué damunt el seu cotxe a Sant Esteve Sesrovires. Joan Ors, 1973
-
Joan Ors i Àngels Banqué durant el seu viatge de nuvis. Autor desconegut, 1973
-
Miquel Serra Camús. Meri Camús, 1977
-
Oriol i Miquel Serra Camús. Meri Camús, 1978
-
Marta Camús disfressada d'infermera el dia de Reis. Juan Camús, 197?
-
Miquel Serra Camús disfressat de vaquer el dia de Reis. Juan Camús, 197?
-
Mercat de la Concepció. Família Vilà Soriano.
-
Ana María Ferrón i Josep Antoni Navarro al seu banquet de noces. Autor desconegut, 1969
-
Ana María Ferrón i Josep Antoni Navarro al seu banquet de noces. Autor desconegut, 1969
-
Josep Antoni Navarro i Ana María Ferrón el dia del seu casament. Autor desconegut, 1969
-
Casament de Josep Antoni Navarro i Ana María Ferrón. Autor desconegut,1969
-
Dinar en família a Vallgorguina. Enric Luis Camps, 1973
-
Carme Navarro posant a la seva cambra. Josep Antoni Navarro, 1973
-
Família Glòria Belles
-
Família Glòria Belles
-
Família Glòria Belles
-
Família Glòria Belles
-
Retrat de Glòria Belles a la seva cambra. Autor desconegut, 1975
-
La tenda de vinils. Maria Elba, 1970
-
La cafeteria d'El Siglo. Maria Elba, 1970
-
ELS MOVIMENTS VEÏNALS
L'empenta i constància amb què, en molts barris de Barcelona, el veïnat organitzat s'enfrontà a l'administració tardofranquista, no només van forçar la dimissió dels alcaldes Josep Maria de Porcioles (1973) i Joaquim Viola (1976), sinó que també van aconseguir imposar una agenda política més oberta i participativa, amb més interlocució amb les entitats i resultats palpables, com ara la creació d'una targeta de transport gratuïta per als jubilats o millores urbanístiques notables en algunes de les zones més desafavorides de la ciutat. Les entitats de l'esquerra de l'Eixample, centrades en un seguit de reivindicacions de llarg abast, se situaren entre les més actives del període.
Una de les primeres reivindicacions de les entitats veïnals de l'esquerra de l'Eixample va ser que l'antic xalet de la Casa Golferichs es pogués utilitzar com a equipament públic. La lluita pel tancament de l'escorxador i l'aprofitament de l'espai que ocupava per a ús veïnal va ser una de les més llargues i sonades de l'Eixample en la Transició. -
Acte d'apropiació veïnal del futur parc de l'Escorxador. Autor desconegut, 1981
-
Pancarta reivindicativa a la porta de la Casa Golferichs "El Xalet". La lluita per “El Xalet”. Autor desconegut, 197?
-
Contra l'enderrocament de la Casa Golferichs 'El xalet'. Autor desconegut, 197?
-
Festa Major reivindicativa a l'escorxador. Xavier Riu, 1980
-
Escenes de diverses accions reivindicatives organitzades per l'AVV de l'Esquerra de l'Eixample.
-
Escenes de diverses accions reivindicatives organitzades per l'AVV de l'Esquerra de l'Eixample.
-
Escola Elaia. Autor desconegut, 1979
-
Escola Elaia. Autor desconegut, 1979
-
EL MOVIMENT FEMINISTA
Nascut al caliu del moviment veïnal i el moviment obrer i marcadament crític amb el sistema capitalista, el moviment feminsita a Catalunya fou un dels puntuals de les lluites antifranquistes que proliferaren durant la dècada de 1970. Estructurat primer en vocalies de dones lligades a les associacions de veïns i veïnes, i apartir de 1976 al voltant de la Coordinadora de Grups de Dones de Catalunya, protagonitzà un reguitzell de reivindicacions centrades en el dret al propi cos, la denúncia de l'educació catòlica i el sexisme, i demandes com ara l'abolició de les lleis discriminatòries, la legalització dels anticonceptius, l'eradicació de la prostitució o la defensa dels drets de les prostitutes. -
Acte de suport de grups feministes. Brangulí, 1976
-
Manifestació en resposta a la celebració de les "I Jornadas de la Condición Femenina". Autor desconegut, 1978
-
Jornades Catalanes de la Dona. Autor desconegut, 1976
-
Jornades Catalanes de la Dona. Autor desconegut, 1976
-
Jornades Catalanes de la Dona. Autor desconegut, 1976
-
Jornades Catalanes de la Dona. Autor desconegut, 1976
-
Jornades Catalanes de la Dona. Autor desconegut, 1976
-
Fotografia d’una manifestació en contra de les violacions, 1976.
-
Manifestació en resposta a la celebració de les "I Jornadas de la Condición Femenina". Autor desconegut, 1978
-
Jornades Catalanes de la Dona. Núria Pompeia, 1976
-
No a la discriminació laboral. Nina Pawlowsky, 1977
-
Per una sexualitat lliure. Nina Pawlowsky, 1977
-
Alumnes d'una escola per a persones adultes, 1976. Ca la Dona.
-
Manifestació en resposta a la celebració de les "I Jornadas de la Condición Femenina". Autor desconegut, 1978
-
Manifestació en resposta a la celebració de les "I Jornadas de la Condición Femenina". Autor desconegut, 1978
-
Mari Chordà
(Amposta, 1942)
Artista, poeta i activista feminista catalana. Fou també cofundadora de laSal, edicions de les dones, des d’on creà i impulsà l'Agenda de les dones (1978-1990, represa després entre 1996 i 2009) i va cogestionar laSal, Bar Biblioteca Feminista, al barri del Raval. Al 1980, l’editorial i llibreria es van traslladar al carrer València, 226, on havia viscut Caterina Albert/Víctor Català. L’obra de Chordà és coneguda, entre d’altres motius, per ser una de les primeres que descriu obertament la descoberta de vivències com la sexualitat lèsbica o la maternitat.
-
Mari Chordà, una de les cinc fundadores del bar laSal. 1978
-
Bar Biblioteca Feminista laSal. Montse Clavé, 1977
Comissariat Andrés Antebi, Andrea Corachán, Pablo González (OVQ) Miram Alcaraz, Nadia Velilla Comino (Centre Cultual La Casa Elizalde) / Coordinació del projecte Nadia Velilla Comino (Centre Cultual La Casa Elizalde) / Disseny gràfic Eloi Botey / Impressió Impressionart / Producció i muntatge Centre Cultural La Casa Elizalde / Gestió tècnica Lúdic 3 / Hi col·laboren Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Ca la Dona, Ateneu Enciclopèdic Popular, Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant, Consorci per a la Normalització Lingüística – Delegació de l’Eixample
Agraïments Josep-Anton Monfort, Família Puig Antich, Núria Vidal, Família Belles Pous, José Manuel Oliver, Araceli Bruch, Pepe Ribas, Família Sales, Família Navarro Ferrón, Maria Elba, Enric Pareto, Xavier Riu, Família Vila Soriano, Mercè i Montserrat Otero, Mari Chordà, Família Serra Camús, Família Ors Banqué, Josep Playà, Pilar Ripoll, Josep Grau, Vicky Letosa, Jordi Soteras, Manel Armengol i Pilar Aymerich.
