Exposició

Imaginaris de la ‘ciutat ideal’. Cinema amateur a l’Eixample 1923 – 1939

Dates
31.05.2018 — 20.07.2018
Comissariat
Núria F. Rius
Descàrregues
Segueix l'exposició
#imaginarisdelaciutatideal #cinemaamateur
Comparteix a
La ciutat excepcional
Introducció

L’exposició mostra una selecció de films amateurs, la majoria inèdits, realitzats a la Barcelona d’entreguerres i vinculats amb el territori de l’Eixample. 

Després de la Primera Guerra Mundial i sota la concepció cultural del Noucentisme i el programa polític de la Lliga Regionalista, volgudament nacional i modern, Barcelona representa la ciutat ideal. Una metròpolis que s’emmiralla en els valors del civisme i l’ordre, a la recerca de la seva adequació a les grans ciutats europees.

En aquest context, el cinema amateur, que es va estendre entre la burgesia, els professionals lliberals i uns pocs treballadors de “coll blanc ”, assumeix i encarna aquest idealisme. Així, la mirada es fixa en la representació dels membres de la família, la documentació dels canvis de la ciutat o els esdeveniments singulars. L’efervescència dels anys 30 es reflecteix en el gaudi dels nous espais d’oci urbà i la identificació amb el territori català, mitjançant l’excursionisme o l’estiueig.

Aquests imaginaris visuals no donen cabuda a la forta desigualtat i conflictivitat social existent a la Barcelona d’entreguerres ni, per tant, a la ciutat subalterna, però ens apropen a un ideal de ciutat i cultura que va quedar alterat amb la Guerra Civil.

Exposició produïda amb la col·laboració del programa europeu I-Media-Cities, la Filmoteca de Catalunya i el grup de recerca Gracmon de la Universitat de Barcelona.

Àmbits
  • LA CIUTAT EXCEPCIONAL

    La càmera cinematogràfica personal s’activa en situacions singulars que trenquen el ritme del dia a dia. Així, espais d’esbarjo com el parc de la Ciutadella, el Zoològic o les atraccions del Turó Park i el Tibidabo, que són espais dissenyats per gaudir d’una certa salut familiar i cívica, activen el desig cinematogràfic. En conjunt i de forma que es realimenten, espais d'oci i tecnologia susciten contextos de distensió on el cineasta, els amics i els membres de la família encarnen i posen en joc davant la càmera els patrons de comportament que s'adeqüen a aquests espais i moments propis de la cultura burgesa i urbana moderna.

    El mateix succeeix amb els esdeveniments excepcionals, com eren els carnestoltes, les festivitats de barri o les celebracions i actes d'entitats de la ciutat. Episodis singulars que, lluny de tota conflictivitat social, procuraven situacions de comunió ciutadana. Menció a part mereix la celebració de l’Exposició Internacional de 1929, a la muntanya de Montjuïc. Fins aleshores barri de barraques, cementiri i pedrera, és ara un espai «conquerit» per al gaudi de les masses gràcies a un conjunt de jardins, atraccions i efectes de llum i aigua. D'aquesta manera, l'acte de filmar actua com un cordó umbilical que relliga l'aficionat amb l'espectacle que l'envolta i el commou, tot assumint i reproduint les experiències descrites per la premsa i les guies de l'exposició.
  • La ciutat excepcional

  • MIRADES SOBRE BARCELONA

    L’aficionat i l'amateur enregistren sovint Barcelona. L’Eixample hi té un protagonisme cabdal, en tant que epicentre de la vida urbana de la ciutat d’entreguerres. El brogit de gent i la presència dels nous mitjans de transport, sobretot el cotxe, són el seu objecte d’atenció, en el context arquitectònic i espacial de carrers com ara el passeig Sant Joan, la via Laietana, la plaça Catalunya o el passeig de Gràcia. També, bolquen la mirada cap al conjunt de la ciutat, a l'entramat urbà i a la vessant marítima, mitjançant vistes alçades des del monument a Colom, el Tibidabo o el telefèric de Montjuïc.

    Entre el conjunt i el detall, el punt de vista alçat, curosament dissenyat, facilita perspectives per llegir la ciutat, per tal d'aprehendre-la. En molts dels casos, l'acte de filmar respon a un impuls de reconèixer i reconèixer-se com a ciutadà d’una Barcelona sotmesa a nombrosos canvis urbanístics i a una alteració d'escala, en esdevenir la primera ciutat de l'Estat en sobrepassar el milió d'habitants. Són, sovint, films d'identificació local, de pertinença al lloc.
  • Mirades sobre Barcelona

  • EL GRUP DAVANT LA CÀMERA

    La presència d'una càmera sempre modifica el comportament d'aquells que s'hi troben davant. Així, més enllà de la ciutat, els familiars i amics del cineasta són participants actius de la seva afició. Tots ells interactuen amb l'aparell, partícips d’una sèrie de jocs de representació i comunicació afectiva. Ganyotes, petons, balls o desfilades de persones davant l'objectiu sovint tenen lloc en l’espai de la casa, al terrat o en indrets d’esbarjo com parcs i jardins. És la constatació del rol lúdic i comunicatiu que se li atribuïa a la càmera cinematogràfica domèstica, una porta cap a situacions de diversió i de salut afectiva intergrupal, que tothom reconeixia i de la qual en prenia part. 

    A diferència de la fotografia, els films domèstics evidencien els actes de comunicació. Els gestos de vergonya o d'interpel·lació a la càmera i, sobretot, les converses «mudes» que poden detectar-se entre les persones filmades i el cineasta, fan visible el context i les relacions que s'hi estableixen. Unes relacions personals que són fruït, a la vegada, de les formes de vida que s'organitzen al voltant de la unitat familiar, com a nucli social central i que dista d'altres formes d'organització col·lectives del període, com foren les cooperatives obreres i els ateneus populars.
  • El grup davant la càmera

  • DE L'EIXAMPLE AL MÓN

    Fruit de la tradició de l’excursionisme originari del vuit-cents, el cineasta aficionat carrega l’aparell en les nombroses sortides cap al camp o la platja, en el que era una pràctica eminentment urbana, influïda pels discursos històrics i nacionals de la Renaixença, així com per la idea burgesa de l’estiueig. La muntanya de Montserrat o els monestirs de Poblet o Sant Miquel del Fai són indrets de peregrinació gairebé obligatòria. D’altra banda, la Costa Brava, la costa del Maresme i la costa del Garraf es converteixen en les platges predilectes per a la nova cultura del bany.

    Els films demostren les diferents facetes d’aquestes sortides. En algunes ocasions, es tracta de situacions de «vacances» i desconnexió envers la ciutat de les masses i de la polarització social. En d'altres, són moments per a la contemplació del paisatge circumdant, on l'aficionat observa i es reconeix a través de la càmera amb uns escenaris naturals i uns vestigis arquitectònics que el fan partícip d'un relat històric que connecta el suposat passat de la «nació» amb el present contemporani.

    En casos excepcionals, l'aparell cinematogràfic acompanya aquells aficionats i amateurs, que disposen dels recursos necessaris per acomplir l’imaginari del globetrotter, en els seus periples per Europa o Nord-amèrica.
  • De l'Eixample al món

  • EN TEMPS DE LA SEGONA REPÚBLICA

    Els anys de la Segona República espanyola, així com l’intent de cop d’estat del bàndol autodenominat «nacional» i la conseqüent Guerra Civil entre 1936 i 1939, tenen lloc en un moment de forta cultura amateur tant cinematogràfica com sobretot fotogràfica a Barcelona.

    La presència de nombroses càmeres i les seves possibilitats d'enregistrament en un context d'agitació sociopolítica i de confrontacions al carrer fan pensar que aficionats i amateurs en donarien testimoni. Però l'escassa existència d'aquestes imatges evidencia la relació gairebé exclusiva de la càmera amb l'esfera personal i els contextos desenfadats, sense aparent conflicte. Només algunes excepcions, com les imatges entorn a la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931 o els successos d'octubre de 1934, ens permeten observar l'experiència a l'època dels fets històrics. També, que no es filmava tot allò que tenia lloc a la realitat, sinó sobretot allò amb què hom es sentia interpel·lat.
  • En temps de la II República

Muntatge
Crèdits

Comissariat Núria F. Rius / Coordinació i producció La Casa Elizalde / Investigació
Equip I-Media-Cities: Mariona Bruzzo, Teresa-M. Sala, Mercè Aguilà, Enric Ciurans, Isabel Fabregat, Irene Gras, Ignasi Renau / Muntatge audiovisual  TAT lab, Jordi Orobitg / Disseny gràfic Eloi Botey / Assistència tècnica La Casa Elizalde / Impressió Impressionart / Gestió tècnica Lúdic 3 /
Hi col·labora Laboratorio Reversible, I-Media-Cities (Horizon 2020), Gracmon (Universitat de Barcelona), Filmoteca de Catalunya.

Agraïments
A totes les famílies que ens han cedit les seves pel·lícules:
Sr. Carles Barba, Família Batlló, Família Calafell, Família Calonge, Família Capo Mateu,
Família Cardelús Gassiot, Família Errando, Família Fossas Real, Família Gibert Romeu,
Família Grau, Família Julià Carulla, Família Llobet, Arxiu Modest Solsona, Família Porter,
Família Puigserra, Família Solé.