Exposició

Desconcert. Ciutat, soroll i màquina, 1890-1990

Dates
11.05.2022 — 22.07.2022
Comissariat
Alexandra Laudo
Descàrregues
Segueix l'exposició
#memòriasonora
Comparteix a
Introducció

La memòria històrica de les ciutats es conforma en gran part a partir de referències visuals, i menys des del registre dels seus sons. Tanmateix, les imatges també poden suggerir la dimensió sonora dels llocs i les situacions que documenten.

‘DESCONCERT. Ciutat, soroll i màquina, 1890 – 1990’ és una exposició construïda com una partitura, a partir d’una selecció de fotografies i filmacions provinents del fons fotogràfic Finestres de la memòria i d’altres arxius de la ciutat. L’exposició ens proposa un exercici sinestèsic: imaginar, a partir de documents visuals, la història sonora de l’Eixample i de Barcelona al llarg del segle passat, especialment aquella vinculada als sons i els sorolls generats per les màquines i els aparells que van anar irrompent a l’espai públic i a l’entorn domèstic, transformant el paisatge sonor de la ciutat: cotxes, tramvies, maquinària industrial, rentadores, ràdios, televisors i telèfons, entre molts d’altres.

A l’exposició participen quatre artistes contemporanis –Eulàlia Garcia Valls, Laura Ginès, Martí Madaula Esquirol i Xavi Rodríguez Martín–, cada un dels quals ha desenvolupat una obra nova a partir d’una o diverses imatges incloses a l’exposició.

A cura d’Alexandra Laudo

Àmbits
  • Xiulets, clàxons, rodes, motors i ferro

    A partir de mitjans del s. XIX, el soroll intens dels trens va començar a fer-se molt present a la ciutat de Barcelona, aleshores encara emmurallada i circumscrita al que ara coneixem com a Ciutat Vella. El 1848 s’inaugurà la línia ferroviària Barcelona-Mataró i, poc després, el ferrocarril que anava de Barcelona a Martorell feu el seu primer viatge, partint d’una estació situada allà on avui comença la Rambla de Catalunya i avançant en direcció nord per bona part de l’extens terreny que més tard esdevindria l’Eixample. La progressiva expansió de la via fèrria a la ciutat aniria acompanyada, des de mitjans de la dècada de 1920, de la construcció de les primeres línies de metro. L’entorn sonor de l’Eixample anava sent definit, en bona part, pels xiulets i el soroll de la maquinària fèrria, que circulava traient fum pels carrers de Barcelona.

    Durant el primer terç del s. XX, l’Eixample visqué també la motorització de la ciutat, amb la progressiva substitució dels cotxes i dels carros de cavalls per automòbils de motor. Les primeres línies d’autobusos es crearen el 1922, fa just cent anys. A Barcelona es fundaren algunes fàbriques automobilístiques, com ara la Hispano-Suiza, la Montesa o la Fàbrica Elizalde, que produí el seu primer cotxe el 1924.

    Tenint present la gran quantitat de vehicles que actualment circulen cada dia per Barcelona, es fa difícil imaginar que l’any 1900 a la ciutat hi hagués només dotze cotxes censats.
  • Tramvies davant l'estació dels ferrocarrils de Catalunya, entre 1940 i 1959. Fons Plasencia.

    Tramvies davant l'estació dels ferrocarrils de Catalunya, entre 1940 i 1959. Fons Plasencia.

  • Tramvia a plaça Catalunya, 1930. Cessió de José Manuel Ibáñez

    Tramvia a plaça Catalunya, 1930. Cessió de José Manuel Ibáñez

  • Baixador del passeig de Gràcia. Cessió de Maria Dolors Vilaseca.

    Baixador del passeig de Gràcia. Cessió de Maria Dolors Vilaseca.

  • Viatgers davant d'un vagó de tren de segona classe, 1920. Cessió de Maria Sendrós.

    Viatgers davant d'un vagó de tren de segona classe, 1920. Cessió de Maria Sendrós.

  • Obres de construcció del metro a la plaça Catalunya-Passeig de Gràcia. Barcelona, 1924-1925. Cessió de l'IEFC, Fons Terradas.

    Obres de construcció del metro a la plaça Catalunya-Passeig de Gràcia. Barcelona, 1924-1925. Cessió de l'IEFC, Fons Terradas.

  • Andana de l’estació de Passeig de Gràcia, 1904. Cessió de l'Arxiu Municipal del Districte de l'Eixample.

    Andana de l’estació de Passeig de Gràcia, 1904. Cessió de l'Arxiu Municipal del Districte de l'Eixample.

  • Plaça Catalunya, 1930. Cessió de l'Arxiu Municipal del Districte de l'Eixample.

    Plaça Catalunya, 1930. Cessió de l'Arxiu Municipal del Districte de l'Eixample.

  • Baixador del Passeig de Gràcia, 1903. Cessió de l'Associació Amics del Passeig de Gràcia.

    Baixador del Passeig de Gràcia, 1903. Cessió de l'Associació Amics del Passeig de Gràcia.

  • Tramvia a la plaça Universitat amb els participants del congrés cotoner anant d'excursió al Tibidabo, 1911. Cessió de l'AFB.

    Tramvia a la plaça Universitat amb els participants del congrés cotoner anant d'excursió al Tibidabo, 1911. Cessió de l'AFB.

  • Obres de soterrament del carrer Aragó, 1961. Cessió de Carme Ferrer.

    Obres de soterrament del carrer Aragó, 1961. Cessió de Carme Ferrer.

  • Obres de soterrament del carrer Aragó, 1961. Cessió de Carme Ferrer.

    Obres de soterrament del carrer Aragó, 1961. Cessió de Carme Ferrer.

  • Obres de soterrament del carrer Aragó, 1961. Cessió de Carme Ferrer.

    Obres de soterrament del carrer Aragó, 1961. Cessió de Carme Ferrer.

  • Obres de soterrament del carrer Aragó, 1961. Cessió de Carme Ferrer.

    Obres de soterrament del carrer Aragó, 1961. Cessió de Carme Ferrer.

  • Carrer Aragó, 1963. Cessió de Carme Ferrer.

    Carrer Aragó, 1963. Cessió de Carme Ferrer.

  • Avinguda de Roma amb el carrer Entença, 1965. Cessió de Xavier Riu.

    Avinguda de Roma amb el carrer Entença, 1965. Cessió de Xavier Riu.

  • Tren al carrer Aragó, 1950. Cessió de Mercè Llavari.

    Tren al carrer Aragó, 1950. Cessió de Mercè Llavari.

  • Xemeneies, vapor, filatures i metalls

    Entre els segles XVIII i XX, Barcelona esdevingué un centre industrial de primer ordre, i el paisatge urbà va anar omplint-se de xemeneies i complexos fabrils, però també d’obradors i tallers. El fum i els sorolls d’aquests espais de producció industrial van anar redefinint també el règim sonor de la ciutat.

    Tot i que l’Eixample no fou inicialment concebut com un barri industrial, esdevingué una àrea amb una presència molt notable de fàbriques importants. La normativa del Pla urbanístic de l’Eixample va afavorir els beneficis dels industrials, i permeté la instal·lació de fàbriques i tallers a les illes dissenyades per Ildefons Cerdà, tant a peu de carrer com a les zones que havien de destinar-se a jardins d’interior d’illa.

    El complex fabril més gran de l’Eixample fou el de Can Batlló, construït entre 1868 i 1869, i dedicat a la filatura del cotó. També destacaren fàbriques com la de cerveses Damm, la fàbrica Lehman o la fàbrica Myrurgia. També hi tingué presència la indústria editorial, amb la Impremta Editorial Salvat o l’Editorial Montaner i Simón, un edifici industrial d’estil modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, seu actual de la Fundació Antoni Tàpies. A més d’aquests complexos fabrils, l’Eixample també acollia nombrosos tallers i obradors que usaven maquinària diversa.
  • Escorxador municipal, 1975. Cessió de Xavier Riu.

    Escorxador municipal, 1975. Cessió de Xavier Riu.

  • Impremta, 1952. En l'actualitat és una botiga de Lutiers. Cessió d'Anna Juanpere Salvat.

    Impremta, 1952. En l'actualitat és una botiga de Lutiers. Cessió d'Anna Juanpere Salvat.

  • La Fàbrica Elizalde

    La Fàbrica Elizalde va constituir-se a l’Eixample dret el 1909, primer com a taller de reparació d’automòbils i, poc després, també com a empresa fabricant automobilística. A partir del 1917 s’inicià també en la construcció de motors d’aviació, i acabà esdevenint la primera fàbrica nacional d’alta tecnologia aeronàutica. Durant la Guerra Civil, la fàbrica fou nacionalitzada i declarada indústria de guerra, i es dedicà a la fabricació de material bèl·lic, així com a la construcció del motor rus M25 per a l'aviació republicana, motiu pel qual fou objectiu del bàndol nacional durant la guerra. El 1937 es construí sota la fàbrica un refugi antiaeri, el qual encara es conserva.
  • Fàbrica Elizalde, 1940. Cessió de la Fundació Elizalde.

    Fàbrica Elizalde, 1940. Cessió de la Fundació Elizalde.

  • Fàbrica Elizalde, 1940. Cessió de la Fundació Elizalde.

    Fàbrica Elizalde, 1940. Cessió de la Fundació Elizalde.

  • Fàbrica Elizalde, 1940. Cessió de la Fundació Elizalde.

    Fàbrica Elizalde, 1940. Cessió de la Fundació Elizalde.

  • Fàbrica Elizalde, 1940. Cessió de la Fundació Elizalde.

    Fàbrica Elizalde, 1940. Cessió de la Fundació Elizalde.

  • Fàbrica Elizalde, fabricació del motor d'aviació Beta B 3, de 775 CV de potència, 1962. Cessió de la Fundació Elizalde.

    Fàbrica Elizalde, fabricació del motor d'aviació Beta B 3, de 775 CV de potència, 1962. Cessió de la Fundació Elizalde.

  • Fàbrica Elizalde, 1941. Cessió de la fundació Elizalde.

    Fàbrica Elizalde, 1941. Cessió de la fundació Elizalde.

  • Canons, bombes, refugis antiaeris i desfilades militars

    De tots els sorolls de la màquina, els més temuts i perillosos són els de la maquinària bèl·lica. L’Eixample, ja des de la seva preexistència, està vinculat a la potencialitat del soroll i la capacitat destructora dels canons. Durant molt temps, mentre Barcelona fou una fortalesa militar emmurallada, els terrenys que l’envoltaven i que després conformarien aquest districte eren considerats zona militar estratègica i no podien ser edificats. Es calculava que aquests terrenys corresponien al possible abast dels canons, i es mantenien principalment desocupats perquè l’artilleria tingués llibertat de tir en cas que la ciutat fos assetjada.

    El període que comprèn l’origen de l’Eixample i el seu desenvolupament urbanístic al llarg de la primera meitat del segle XX estigué marcat per una intensa conflictivitat bèl·lica. La revolta popular antimilitarista i anticlerical que donà lloc als fets de la Setmana Tràgica de 1909, el pistolerisme protagonitzat pels grups d’acció anarcosindicalistes i la patronal, i el cop d’estat de Primo de Rivera el 1923 foren alguns dels episodis més conflictius d’un període marcat per la inestabilitat social, política i militar. Aquesta violència sociopolítica antecedeix la que uns anys més tard desencadenà l’esclat de la Guerra Civil. Durant el conflicte armat, entre 1935 i 1938, els atacs de l’Exèrcit Nacional, així com les bombes dels avions i els vaixells militars italians i alemanys, que defensaven la causa feixista, sembraren el terror a la ciutat. En aquell període es van construir nombrosos refugis antiaeris, 1.322 segons documents i informació oficial. L’Eixample, amb 302 refugis documentats, és el districte de la ciutat on n’hi ha més. El març de 1938, durant tres dies, la ciutat patí un dels atacs aeris més mortífers i destructius de la guerra espanyola. El 29 de gener de 1939 l’exèrcit franquista ocupà la ciutat, exhausta i vençuda després de tres anys de conflicte, i hi implementà una dura política repressiva.
  • Desfilada militar, 1923. Cessió de l'AFB.

    Desfilada militar, 1923. Cessió de l'AFB.

  • Militars a l'avinguda Reina Maria Cristina, 1939. Cessió de Núria F. Rius.

    Militars a l'avinguda Reina Maria Cristina, 1939. Cessió de Núria F. Rius.

  • Joves durant la presentació del servei militar obligatori, 1948. Cessió de Maria Dolors Vilaseca.

    Joves durant la presentació del servei militar obligatori, 1948. Cessió de Maria Dolors Vilaseca.

  • Desfilada militar de l'exèrcit franquista, presidida pel dictador Francisco Franco, 8 de maig de 1960.

    Desfilada militar de l'exèrcit franquista, presidida pel dictador Francisco Franco, 8 de maig de 1960.

  • Caixes enregistradores, cabines telefòniques, ràdios, pel·lícules i hits musicals

    Els avenços tecnològics que van possibilitar processos de motorització i electrificació en sectors com la indústria i els transports van anar penetrant –tot i que a poc a poc i amb dificultats– en altres àmbits de l’esfera pública, com els comerços, els espais de lleure o els mitjans de comunicació; i també en la vida quotidiana, amb la introducció d’aparells domèstics vinculats a l’oci, el benestar, la higiene i les tasques de la llar. Molts dels sistemes i aparells que van anar irrompent en aquests entorns van comportar la incorporació de nous sons i sorolls que van anar transformant l’acústica dels espais ciutadans i de la vida privada. Alguns dels aparells que al llarg de les dècades es van anar implementant i comercialitzant, com ara els micròfons, els telèfons, els gramòfons, la ràdio, els tocadiscos, els cinematògrafs i els televisors, no només produïen els sorolls associats al seu funcionament i als seus mecanismes, sinó que també possibilitaven la reproducció i la mediació del so, la música i la veu, enriquint i fent més complex el règim sonor públic i domèstic.
  • Queviures Quilez, 1950. Cessió de Faustino Muñoz.

    Queviures Quilez, 1950. Cessió de Faustino Muñoz.

  • Celebració a la Granja Vendrell, 1950. Cessió d'Alba Vendrell Torres.

    Celebració a la Granja Vendrell, 1950. Cessió d'Alba Vendrell Torres.

  • Queviures Forcada, 1960. Cessió de la família Forcada.

    Queviures Forcada, 1960. Cessió de la família Forcada.

  • Granja Vendrell, 1950. Cessió d'Alba Vendrell Torres.

    Granja Vendrell, 1950. Cessió d'Alba Vendrell Torres.

  • Celebració a la granja Vendrell, 1950. Cessió d'Alba Vendrell Torres.

    Celebració a la granja Vendrell, 1950. Cessió d'Alba Vendrell Torres.

  • Queviures Forcada, 1960. Cessió de la família Forcada.

    Queviures Forcada, 1960. Cessió de la família Forcada.

  • Queviures Forcada, 1960. Cessió de la família Forcada.

    Queviures Forcada, 1960. Cessió de la família Forcada.

  • Diada de Sant Jordi, 1972. Cessió de la Llibreria Jaimes.

    Diada de Sant Jordi, 1972. Cessió de la Llibreria Jaimes.

  • Assecadors de la Perruqueria Lina, 1961. Cessió d'Antònia Escorza Fontova.

    Assecadors de la Perruqueria Lina, 1961. Cessió d'Antònia Escorza Fontova.

  • Aparcament davant dels magatzems El Siglo, 1970. Autoria i cessió de Maria Elba.

    Aparcament davant dels magatzems El Siglo, 1970. Autoria i cessió de Maria Elba.

  • Fira Industrial Britànica, 1964. Cessió de l’AFB.

    Fira Industrial Britànica, 1964. Cessió de l’AFB.

  • Granja El Cadí, 1971. Cessió de Montserrat Puig

    Granja El Cadí, 1971. Cessió de Montserrat Puig

  • Propietaris de la Granja El Cadí, 1971. Cessió de Montserrat Puig.

    Propietaris de la Granja El Cadí, 1971. Cessió de Montserrat Puig.

  • Cafeteria El Siglo, 1970. Autoria i cessió de Maria Elba.

    Cafeteria El Siglo, 1970. Autoria i cessió de Maria Elba.

  • Despatx família Sagristà, c.1960. Cessió de la família Sagristà.

    Despatx família Sagristà, c.1960. Cessió de la família Sagristà.

  • Família Sagristà, 1968. Cessió de la família Sagristà.

    Família Sagristà, 1968. Cessió de la família Sagristà.

  • Ràdio Barcelona

    La primera emissió radiofònica de l’Estat tingué lloc a la Ciutat Comtal, als estudis de Ràdio Barcelona, que fou la tercera cadena radiofònica d’Europa. La ràdio, als inicis, retransmetia sobretot concerts en directe des de sales de música i teatres, però progressivament va anar diversificant la seva programació fins a esdevenir un nou mitjà de comunicació de referència. Les emissores de ràdio barcelonines tingueren un paper notable en la modernització de la societat, i un destacat rol polític durant la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, i encara més durant la Guerra Civil, quan la ràdio esdevingué el principal mitjà de propaganda i informació dels dos bàndols enfrontats. El 1936, a l’Estat espanyol hi havia 67 emissores radiofòniques i 300.000 aparells de ràdio.
  • Automòbils

    La democratització de l’automòbil, abans reservat només a les classes socials més benestants, la seva integració creixent en l’urbanisme de la ciutat i també l’evolució del seu disseny al llarg de les dècades ens permet resseguir de manera indirecta algunes de les transformacions socials, polítiques i econòmiques que visqué Barcelona al llarg del segle XX.