Exposició

Paisatges interiors. Les cases de la Dreta de l’Eixample

Dates
06.11.2012 — 23.11.2012
Comissariat
Finestres de la memòria
Descàrregues
Segueix l'exposició
#paisatgesinteriors
Comparteix a
La Pedrera, 1957. Cedida per Família Roca - Sastre
Introducció

L’any 1854 es van enderrocar les muralles que asfixiaven l’antiga ciutat de Barcelona, i el 1860 s’iniciava l’Eixample, un projecte igualitari i ambiciós. Esdevenia un espai que aviat va ser cobejat per l’aristocràcia i tot seguit per la burgesia, que fugia de l’estretor de la Ciutat Vella.

La bona situació econòmica, afavorida sobretot per un creixement ràpid del sector tèxtil, i la tornada a la ciutat dels qui havien fet fortuna a les Amèriques van propiciar un moment d’esplendor per a la burgesia barcelonina,  que va disposar dels recursos necessaris que portarien a finals del segle XIX i principis del XX a la construcció de grans habitatges. L’estil eclèctic predominant de les primeres cases de l’Eixample es transformava en el modernisme, que ho va envair tot amb un sentit integrador de les arts i que va arribar a una gran singularització i profusió ornamentals dels edificis. Encaixava perfectament amb les inquietuds de la burgesia puixant.  L’habitatge va esdevenir quelcom molt important, un símbol de la posició de la família que n’era la propietària. A l’Eixample, s’hi instal·laren palauets urbans i també nombroses cases de veïns que oferien al propietari la perspectiva de recuperar part de la gran inversió amb el cobrament de lloguers.

A partir del tombant de segle, tot i que la casa es projecta cap a l’exterior, l’arquitectura posa l’accent cap a l’interior, i es construeixen els nous ambients de la quotidianitat per a la societat burgesa. L’espai interior es carrega de simbolisme, referent a la història de la família, amb multitud de records i objectes evocadors de gustos i aficions personals. La casa esdevé un tot acollidor, per al confort, el lleure i la intimitat dels que hi viuen.

Àmbits
  • CASA AMATLLER
    Passeig de Gràcia, 41

    La Casa Amatller és fruit d’una reforma d’una antiga casa que va adquirir Antoni Amatller, realitzada per Puig i Cadafalch l’any 1900. L’arquitecte Puig i Cadafalch va construir per l’industrial xocolater Antoni Amatller un gran edifici modernista. La família Amatller iniciava la fabricació de xocolata l’any 1797 en un petit obrador al barri de la Ribera. L’any 1872 Antoni Amatller, nét del fundador, es feia càrrec del negoci i construïa una fàbrica a Sant Martí de Provençals amb una innovadora maquinària procedent de França i Alemanya. La gran empenta econòmica del moment va permetre a Antoni Amatller convertir-se en un gran mecenes de l’art i la cultura.

    La Casa Amatller té una aparença de palau gòtic urbà. La façana, coberta d’esgrafiats, és d’una gran riquesa simbòlica que fa referència als gustos i aficions del propietari, amant de la indústria, les arts i el col·leccionisme, on destaca una gran tribuna. La coberta és a dues vessants i la façana acaba amb un característic esglaonat, típic de l’arquitectura germànica i dels Països Baixos. El pis principal de la Casa Ametller gaudia d’una espectacular amplitud i d’una fastuosa ornamentació que ho envaïa tot, donant un sentit unitari a l’espai. Cal ressaltar el menjador on la gran llar de foc esdevé una excusa per crear un veritable conjunt escultòric que domina l’espai. Els motius al·legòrics que la decoren fan referència a la procedència americana del cacau.

    A un costat del menjador hi ha el salonet de música i a l’altre, el salonet de te, on s’accedeix mitjançant uns arcs amb capitells decorats amb motius musicals. A banda de les habitacions, el pis principal de la Casa Amatller comptava amb una sala-museu per albergar les col·leccions del seu propietari, que donava a la tribuna del passeig de Gràcia.

    L’any 1941 Teresa Amatller, filla d’Antoni Amatller, va crear, amb l’acompanyament de l’historiador Josep Gudiol, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic amb la finalitat de conservar la Casa Amatller i les seves col·leccions i d’impulsar la recerca en la història de l’art hispànic.
  • Antoni i Teresa Amatller al menjador, 1900. (Pau Audouard. Cedida per Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas)

    Antoni i Teresa Amatller al menjador, 1900. (Pau Audouard. Cedida per Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas)

  • CASA DELS BARTRINA
    Passeig de Gràcia/ Consell de Cent (desapareguda)
    Josep M. Bartrina (1877 - 1951) fou un prestigiós metge barceloní.

    L'amplitud dels pisos de l'Eixample permetien tenir-hi residència i també el despatx. La passió artística de Bartrina es fa palesa en les magnifíques obres d'art que decoraven el seu. Com en moltes altres cases de l'Eixample, la casa dels Bartrina disposava de servei: format per minyones, cuineres, majordoms, mainades i dides, atenia les tasques domèstiques i tenia cura dels infants.
  • El despatx del Dr. Bartrina, c. 1930. ( Cedida per Álvaro Bueno Bartrina)

    El despatx del Dr. Bartrina, c. 1930. ( Cedida per Álvaro Bueno Bartrina)

  • a casa

    a casa

  • El servei, c. 1930. (Cedida per Álvaro Bueno Bartrina)

    El servei, c. 1930. (Cedida per Álvaro Bueno Bartrina)

  • LA CASA ELIZALDE
    València, 302

    Palau urbà construït per l'arquitecte Emili Sala Cortés l'any 1885 per encàrrec de Francesc Jaurés Gualba. La Casa Elizalde segueix la tipologia de palau urbà que construïa la poderosa burgesia al nou barri de l'Eixample. Construïda l'any 1855, és d'estil classicista i segueix la disposició típica dels palauets d'aquesta època: una planta noble, amb una gran escala que l'uneix amb el primer pis i un pati interior.

    El seu propietari, Arturo Elizalde, casat amb Carmen Biada, va crear una important indústria automobilística: 'Biada, Elizalde y compañía'. L'any 1983 La Casa Elizalde es va convertir en un dels primers centres culturals de la ciutat.
  • Saló que donava al c/ València (actualment la sala d'exposició Carme Biada)

    Saló que donava al c/ València (actualment la sala d'exposició Carme Biada)

  • Saló que donava al c/ València (actualment la sala d'exposició Carme Biada)

    Saló que donava al c/ València (actualment la sala d'exposició Carme Biada)

  • Casament a La Casa Elizalde, els nuvis baixant per l'escala de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

    Casament a La Casa Elizalde, els nuvis baixant per l'escala de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

  • Carmen Biada al casament del seu fill Pedro Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

    Carmen Biada al casament del seu fill Pedro Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

  • Aperitiu al Saló de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

    Aperitiu al Saló de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

  • El doctor Ignacio Barraquer al casament de la seva filla, a La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

    El doctor Ignacio Barraquer al casament de la seva filla, a La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

  • Casament de Julio Elizalde i Mª Concha Barraquer, pati de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

    Casament de Julio Elizalde i Mª Concha Barraquer, pati de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

  • Casament de Julio Elizalde i Mª Concha Barraquer, pati de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

    Casament de Julio Elizalde i Mª Concha Barraquer, pati de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

  • Pedro Elizalde i Mª Concha Barraquer a la seva boda al pati de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

    Pedro Elizalde i Mª Concha Barraquer a la seva boda al pati de La Casa Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

  • Casament de Julio Elizalde i Mª Concha Barraquer acompanyats de Julio de Rentería, director de la Fàbrica Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

    Casament de Julio Elizalde i Mª Concha Barraquer acompanyats de Julio de Rentería, director de la Fàbrica Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

  • Mª Concha Barraquer amb Maria Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

    Mª Concha Barraquer amb Maria Elizalde, 1935. (Cedida per Julio Elizalde)

  • CASA CALVET
    Casp, 48

    Construïda l'any 1900, la Casa Calvet és la primera casa de veïns de l'arquitecte Antoni Gaudí, realitzada per encàrrec de la família Calvet.
    La família Llubià - Isart va viure en un dels pisos de lloguer de la Casa Calvet. Wenceslao Llubià procedia d'una família de Martorell dedicada també al sector tèxtil i propietària de la fàbrica de filatures Can Bros. Va iniciar un negoci d'importació de cotó u va traslladar la seva residència a l'Eixample, un lloc que considerava adient per als seus negocis.
  • Casa Calvet, 1904. (Francisco Mogas. Cedida per Mª Rosa Alba Mogas)

    Casa Calvet, 1904. (Francisco Mogas. Cedida per Mª Rosa Alba Mogas)

  • Família Mogas-Llubià, 1904. (Cedida per Mª Rosa Alba Mogas)

    Família Mogas-Llubià, 1904. (Cedida per Mª Rosa Alba Mogas)

  • Terrat de la Casa Calvet Francsico Mogas, 1904. (Cedida per Mª Rosa Alba Mogas)

    Terrat de la Casa Calvet Francsico Mogas, 1904. (Cedida per Mª Rosa Alba Mogas)

  • LA PEDRERA
    Provença, 261

    La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera va ser construïda per Antoni Gaudí entre els anys 1906 i 1912 per encàrrec de l'industrial Pere Milà.

    Un dels pisos de la Pedrera fou ocupat per la família Roca-Sastre. Ramon Roca-Sastre (1899 - 1979), il·lustre notari barceloní, va llogar-ne l'any 1944 un altre pis. En aquell moment, l'obra de Gaudí, un enorme i estrany edifici al bell mig del passeig de Gràcia, provocava polèmica i rebuig. Però a Ramon Roca-Sastre no li importava aquestes crítiques, acabava de guanyar les oposicions a notari i el pis li permetia compaginar despatx i habitatge.
  • La Pedrera, 1955. Cedida per Família Roca - Sastre

    La Pedrera, 1955. Cedida per Família Roca - Sastre

  • La Pedrera, 1955. Cedida per Família Roca - Sastre

    La Pedrera, 1955. Cedida per Família Roca - Sastre

  • La Pedrera, 1955. Cedida per Família Roca - Sastre

    La Pedrera, 1955. Cedida per Família Roca - Sastre

  • La Pedrera, 1957. Cedida per Família Roca - Sastre

    La Pedrera, 1957. Cedida per Família Roca - Sastre

  • La Pedrera, 1957. Cedida per Família Roca - Sastre

    La Pedrera, 1957. Cedida per Família Roca - Sastre

  • La Pedrera, 1957. Cedida per Família Roca - Sastre

    La Pedrera, 1957. Cedida per Família Roca - Sastre

  • CASES SALVADOR ANDREU
    Rambla de Catalunya, 109

    Casa de veïns construïda l’any 1890 pel farmacèutic i empresari Salvador Andreu. L'any 1902 Nicolás Soro va llogar un dels pisos de les Cases de Salvador Andreu, un gran edifici situat a la Rambla de Catalunya. Més endavant seria la residència i el despatx del prestigiós advocat Agustín Soro.

    Salvador Andreu, que ha passat a la història per inventar les famoses pastilles contra la tos, fou l'artífex d'un pròsper negoci farmacèutic. A principis del segle XX va crear conjuntament amb altres inversors la promotora immobiliària El Tibidabo, SA, i d'edifici que van construir a la Rambla de Catalunya va prendre popularment el seu nom.
  • Manuel i Agustín Soro al balcó de casa Autor desconegut c. 1909 Cedida per Luisa Algans

    Manuel i Agustín Soro al balcó de casa Autor desconegut c. 1909 Cedida per Luisa Algans

  • La Margarita vestida de llarg, 1907. (Cedida per Luisa Algans)

    La Margarita vestida de llarg, 1907. (Cedida per Luisa Algans)

  • El menjador, c. 1915. (Cedida per Luisa Algans)

    El menjador, c. 1915. (Cedida per Luisa Algans)

  • La petita Luisa Soro, c. 1915. (Cedida per Luisa Algans)

    La petita Luisa Soro, c. 1915. (Cedida per Luisa Algans)

  • Les joguines, c. 1917. (Cedida per Luisa Algans)

    Les joguines, c. 1917. (Cedida per Luisa Algans)

  • CASA SALVADOR ROCA
    Bruc, 114
    Casa de veïns construïda l'any 1901 per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda, per encàrrec de Salvador Roca.

    La Casa Salvador Roca és una gran casa de veïns formada per dos edificis idèntics ubicats a la cantonada dels carrers Bruc i València, amb elements decoratius modernistes on destaquem les tribunes dels pisos principals. El seu arquitecte, Bonaventura Bassegoda, va ser l'artífex de moltes cases de l'Eixample. Amb un estil eficaç i adaptat als encàrrecs dels clients, va oscil·lar entre els estils eclèctic, modernista i noucentista.

    La família Roca va tenir greus problemes econòmics i l'any 1934 venia un dels dos edificis a Miquel Marcet, un industrial procedent de Terrassa, impulsat per la seva filla Anna Marcet, a qui li enamorava l'Eixample. Els propietaris van anar a viure al pis principal i van llogar la resta d'habitatges encara que diferents membres de la família anaven ocupant alguns pisos de l'edific. M. Dolors Vilaseca recorda que a la seva mare li sabia greu que hagués d'ocupar un habitatge al tercer pis de l'immoble perquè un habitatge situat a tanta alçada tenia poca categoria.

    Igual com en moltes cases i també pisos de l'Eixample hi havia un espai destinat a una petita capella d'ús familiar. La capella de la casa dels Vilaseca era en una petita habitació adjunta al menjador, que es podia tancar quan no s'utilitzava. A aquesta capella s'hi deia missa en diferents celebracions familiars i també hi deia missa l'Abat Marcet de Montserrat quan venia a Barcelona, ja que tenia lligams familiars amb els Vilaseca i s'allotjava a casa seva.

    Amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional de 1952, aquest edifici, igual com molts d'altres de l'Eixample, es va guarnir i il·luminar. Va ser una gran efemèride a la ciutat, i moltes cases es gaurnien amb banderes vaticanes i espanyoles.
  • Edifici guarnit en motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952. (Cedida per Maria Dolors Vilaseca)

    Edifici guarnit en motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952. (Cedida per Maria Dolors Vilaseca)

  • Família Vilaseca, c.1953. (Cedida per Maria Dolors Vilaseca)

    Família Vilaseca, c.1953. (Cedida per Maria Dolors Vilaseca)

  • L'oratori a casa, 1952. (Cedida per Maria Dolors Vilaseca)

    L'oratori a casa, 1952. (Cedida per Maria Dolors Vilaseca)

  • CASA DELS MOMPOU
    Casp, 80
    Casa de veïns on va residir el compositor Frederic Mompou.

    El compositor Frederic Mompou (1893 - 1987) va néixer al Paral·lel, però quan era jove la seva família es va traslladar a l'Eixample. La llar familiar de Mompou era una casa de veïns del carrer Casp. Com tantes cases de l'Eixample, tenia el saló presidit per un piano de cua amb el qual el jove Mompou feia passar una bona estona als seus pares. L'any 1910, Mompou crea amb un grup d'amics la primera Ermita, en unes golfes situades al passeig de Sant Joan, que es transformen en estudi i refugi intel·lectual.
  • Frederic Mompou al piano, c. 1910. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

    Frederic Mompou al piano, c. 1910. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

  • Mompou tocant el piano per als seus pares, c.1915. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

    Mompou tocant el piano per als seus pares, c.1915. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

  • Frederic Mompou amb la seva mare, c. 1910. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

    Frederic Mompou amb la seva mare, c. 1910. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

  • Frederic Mompou amb un amic a L'Ermita, c. 1913. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

    Frederic Mompou amb un amic a L'Ermita, c. 1913. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

  • Guillem Viñas Tasso, pintor amic de Frederic Mompou, L'Ermita, c. 1913. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

    Guillem Viñas Tasso, pintor amic de Frederic Mompou, L'Ermita, c. 1913. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

  • A L'Ermita, Guillem Viñas Tasso pintant, amic Frederic Mompou, c. 1913. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

    A L'Ermita, Guillem Viñas Tasso pintant, amic Frederic Mompou, c. 1913. (Cedida per Fundació Frederic Mompou)

  • CASA ÀNGEL BATLLÓ
    Mallorca, 257

    Casa de veïns de grans dimensions, que l’arquitecte Vilaseca va construir per a la família Batlló l’any 1896. La casa va ser construïda per Àngel Batlló, membre de la poderosa família Batlló, dedicada a la indústria tèxtil i promotora de la veïna Casa Batlló, situada al Passeig de Gràcia.

    La Casa Àngel Batlló és un conjunt de tres cases idèntiques on l’arquitecte va donar un estil homogeni a nivell de façana, que permet una lectura unitària de tot l’edifici. La façana consta de sis cossos exactament iguals coronats per arcs apuntats amb balcons correguts al pis principal i al superior, que reforcen el sentit unitari. A l’Eixample era habitual la construcció de cases “bessones”, un fet que té relació amb l’herència que es deixava als fills. Normalment els fills heretaven el negoci del pare i les filles heretaven l’habitatge. Així, cada filla heretava una finca diferent.

    La família Garcia Capdevila vivia en un dels pisos de lloguer de la tercera planta d’aquest edifici. Víctor Garcia i Consuelo Capdevila hi anaren a viure després del seu casament, l’any 1899. La seva filla, M. Auxiliadora Garcia va prometre’s amb un jove alemany, Edmund Elgström, que també vivia a la Casa Àngel Batlló, a una pensió que ocupava un dels pisos, juntament amb el seu germà Herman. Havien vingut a treballar a Barcelona, a la Fundación Tipográfica Neufville, que havia estat adquirida l’any 1922 per l’empresari alemany Carlos Hartmann. Aquest ja tenia altres indústries a Frankfurt, ciutat també de procedència dels germans Edmund i Herman. En fer aquesta adquisició, els va proposar de traslladar-se a treballar a Barcelona.

    Edmund Elgström i M. Auxiliadora Garcia van casar-se a l’església de la Concepció l’any 1.927 i l’any 1.948, quan la mare de M. Auxiliadora va morir, van tornar a viure al mateix pis de la Casa Batlló, amb els seus tres fills. Tota una vida, doncs, vinculada a aquest emblemàtic edifici del carrer Mallorca.
  • Festa familiar, 1953. (Cedida per Edmon Elgström)

    Festa familiar, 1953. (Cedida per Edmon Elgström)

  • Família Garcia Capdevila al terrat de la Casa Àngel Batlló (Cedida per Edmon Elgström)

    Família Garcia Capdevila al terrat de la Casa Àngel Batlló (Cedida per Edmon Elgström)

  • Tres generacions d'Edmons Elgström, casa c/ Mallorca, 1965. (Cedida per Edmon Elgström)

    Tres generacions d'Edmons Elgström, casa c/ Mallorca, 1965. (Cedida per Edmon Elgström)

  • CASA SEDÓ
    Girona, 89 (actualment desapareguda)
    Palau urbà construït aproximadamet l'any 1890, que va adquirir l'industrial Arturo Sedó.

    Arturo Sedó va ser un industrial tèxtil important, promotor de la Colònia Sedó, a la localitat d'Esparreguera, juntament amb el seu germà, Lluís Sedó, polític important de l'època vinculat a la Lliga Regionalista. Va adquirir una casa al carrer Girona, per la proximitat amb els despatxos de l'empresa. Era un palau urbà de grans dimensions, amb un estil eclèctic on destacaven les decoracions en fusteria de l'interior.

    La gran passió d'Arturo Sedó va ser el teatre i va reunir una col·lecció d'obres de teatre impressionant, de més de 60.000 volums.
  • Interior casa Sedó, 1955. (Cedida per Jorge Sedó)

    Interior casa Sedó, 1955. (Cedida per Jorge Sedó)

  • La família Sedó, 1959. (Cedida per Jorge Sedó)

    La família Sedó, 1959. (Cedida per Jorge Sedó)

Crèdits

Hi col·laboren: Cor Eixample i Associació de veïns de la Dreta de l’Eixample