A cops de porra

“En aquell temps jo estava fent la mili en un batalló de càstig (Esquiadors-Escaladors) a Sabiñánigo (Hosca). Com que jo era militant del PSUC i ells ho sabien, a part d’obrir-me tota la correspondència em vaig passar mitja mili al calaboç i l’altre mitja escalant, temps lliure i activitat que vaig gaudir molt (ja era escalador abans). En fi, el febrer del 76 tenia un permís i vaig poder participar a les dues manis per l’Amnistia de l’1 i 8 de febrer, convocades formalment per la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona però, en realitat, per l’Assemblea de Catalunya. Van ser manis molt caòtiques i de moltes corredisses. No vam poder seguir l’itinerari previst perquè els grisos van fer moltes càrregues. Fugint d’una d’aquestes, uns quants manifestants ens vam refugiar en un portal de l’eixample. Els grisos que ens perseguien ho van veure i ens van convidar a sortir. Mentre ho fèiem van formar un passadís per on ens plovien cops de porra”. (Josep-Anton Monfort)

• 
• 
• 
• 