Exposició

A festes em convides! Celebracions populars als carrers de l’Eixample

Dates
13.04.2015 — 15.05.2015
Comissariat
Andrés Antebi, Núria F. Rius i Pablo González
Descàrregues
Segueix l'exposició
#afestesemconvides
Comparteix a
La comparsa 'Cuina Econòmica', 1934 (AFB)
Introducció

Barcelona és un espai físic, social i cultural que s’ha anat teixint històricament a través del batec humà viscut als seus carrers i places. Esdeveniments multitudinaris com grans concentracions civils, festes, processons religioses o protestes populars massives han anat construint una identitat pròpia a peu de carrer.

L’adveniment de grans celebracions festives, com ara rues, desfilades o aplecs és especialment significatiu des del darrer terç del segle XIX, i està vinculat a l’expansió urbanística i l’ideal modernitzador burgès que va suposar la construcció de l’Eixample. Des de principis del segle XX, festes com la Mercè o el Carnestoltes van anar incorporant una nova dimensió ritual del passeig  i construint dinàmiques d’apropiació territorial inèdites, que van tenir com a escenaris predilectes les artèries principals d’aquella ciutat nova, com el passeig de Gràcia, la Gran Via o el passeig de Sant Joan. Algunes d’aquestes celebracions en moviment encara perduren. D’altres, com les cèlebres Batalles de les flors, han acabat desapareixent.  Però totes  tenen en comú el fet que van formar part d’un nou corpus festiu, civil i massiu.

La festa ha estat una via per construir, delimitar i enfortir el cos social de la ciutat moderna, i un mirall a través del qual s’ha volgut reflectir una determinada idea de ciutat, una imatge urbana coherent i cohesionada, no sempre en correspondència amb la realitat social i econòmica dels habitants. La gènesi de les celebracions festives multitudinàries va unida a les transformacions urbanístiques, però també a la promoció del turisme a la ciutat, al poder creixent del comerç i de la indústria i a altres fenòmens propis de l’adveniment de la cultura de masses, com els mitjans de comunicació i la fotografia.

Àmbits
  • LA MERCÈ DE 1902

    La festa de la Mercè va néixer oficialment l'any 1871, amb l'alcalde Rius i Taulet, i volia redimensionar festivament el que era una visita tradicional de pagesos i gent de comarques a la fira barcelonina de setembre, un cop acabades les collites.

    La festa va consolidar-se a partir de l'any 1902, moment en què joves de la Lliga Regionalista com Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van replantejar la celebració amb la voluntat de fer-ne una Festa Major de Catalunya, sinònim de modernitat, renovació i catalanitat.

    Durant aquell temps, la transformació urbanística de Barcelona havia estat molt profunda, i aquella Mercè històrica del 1902 va unir simbòlicament els carrers de la Ciutat Vella amb les principals vies de l'Eixample, icones d'una ciutat renovada. S'hi van celebrar diverses activitats, entre les quals destacaren el 'Concurs de gegants, nanos i monstros típichs', la 'Desfilada Històrico-artística-industrial' així com competicions esportives, castellers i danses.
  • Plantada de Gegants al Parc de la Ciutadella, 1902 (Eusebi Vidal Ribas-Güell, AFB)

    Plantada de Gegants al Parc de la Ciutadella, 1902 (Eusebi Vidal Ribas-Güell, AFB)

  • Plantada de Gegants al Parc de la Ciutadella, 1902 (Eusebi Vidal Ribas-Güell, AFB)

    Plantada de Gegants al Parc de la Ciutadella, 1902 (Eusebi Vidal Ribas-Güell, AFB)

  • L’ombra del fotògraf al pas de la cercavila Josep Torrent, 1902 (AFCEC)

    L’ombra del fotògraf al pas de la cercavila Josep Torrent, 1902 (AFCEC)

  • la Ciutadella

    la Ciutadella

  • La rua arribant al Parc de la Ciutadella, 1902 (AFB)

    La rua arribant al Parc de la Ciutadella, 1902 (AFB)

  • 'Concurs de gegants, nanos i monstros típichs'
    L'acte més multitudinari de les festes de la Mercè de 1902 va ser el 'Concurs de gegants, nanos i monstros típichs', impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya i recolzat per Francesc Cambó i l'Ajuntament de Barcelona. Va aplegar desenes de gegants, capgrossos i bestiari, provinent d'arreu de Catalunya, a més dels de la pròpia ciutat de Barcelona. Prova de la dimensió política i cultural de la festivitat és el jurat del concurs de la cavalcada, format per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, Pere Pagès, periodista, i un dels ideòlegs de l'esdeveniment, i el crític Miquel Utrillo.

    El fundador del cèlebre centre d'oftalmologia Ignasi Barraquer i parent de la família Elizalde, va ser des de ben jove un destacat aficionat a la fotografia. Fou amic íntim d'un altre fotògraf amateur i oftalmòleg, Francesc Bordàs i Salellas, de qui es conserven còpies d'aquestes mateixes imatges al Centre Excursionista de Catalunya. És possible que els dos joves, aleshores estudiants de medicina, acudissin plegats a la desfilada i que fins i tot ambdós prenguessin les imatges, compartint-les posteriorment.
  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Gegants de Canet de Mar
    En primer terme, gegant i geganta del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar, propietat de Ramón de Montaner i Vila (copropietari de l'editorial Montaner i Simón de Barcelona), el disseny de vestuari va ser realitzat per Ricard de Capmany i Roura, gendre de Ramón de Montaner.

    Aquests gegants, l'any 1902, durant les Festes de la Mercè, van guanyar el premi de Millors Gegants de Catalunya dins el 'Concurs de gegants, nanos i monstros tipichs'. El premi comptava amb l'aportació de 1.000 pessetes, quantitat que a l'arribar a Canet, els Gegants en persona van entregar a l'Hospital de Pobres de la població. Es deia que la germana superiora havia recollit els diners, de mà del gegant, estant ella dalt del balcó de l'Hospital. Van tornar de Barcelona cap a Mataró en tren i des d'allà van arribar a la seva localitat a peu.
  • Els gegants de Santa Florentina de Canet de Mar, 1902 (Lluís Girau, AFB)

    Els gegants de Santa Florentina de Canet de Mar, 1902 (Lluís Girau, AFB)

  • Els armats
    Imatge dels armats que formaven part del seguici que acompanyava els gegants del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar. Es distingeixen 2 estandards que porten els cavallers. El de primer pla, amb la imatge de Santa Florentina, titular de la capella ubicada dins el Castell.

    A l'altre s'aprecia l'escut de la familia Canet, amb un "can", o "gos", en referència a aquesta antiga nissaga que va ser propietària de la Casa Forta de Canet, convertida i ampliada a finals s. XIX i principis XX, en l'actual Castell de Santa Florentina.
  • Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

    Rua de gegants, nanos i 'monstros tipichs', Ignasi Barraquer i Barraquer i Francesc Bordàs i Salellas, 1902 (Fundació Elizalde)

  • Cavalcada 'Històrica artística industrial'
    Dies més tard, un altre acte deambulatori centraria les festes de la Mercè, la cavalcada 'Històrica artística industrial', coordinada per Miquel Utrillo. Carrosses institucionals i associatives, com la del Foment Nacional o la del Club de Regates, caracteritzades per elements tecnològics, com recursos elèctrics -que eren una demostració de modernitat-, van protagonitzar la desfilada, al costat de carrosses comercials com les d'Anís del Mono o Xampany Mercier.
  • Desfilada Històrico-artística-industrial, 1902 (AFB)

    Desfilada Històrico-artística-industrial, 1902 (AFB)

  • Carrossa de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial, 1902 (AFB)

    Carrossa de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial, 1902 (AFB)

  • BATALLES DE FLORS

    Amb la voluntat d'equiparar Barcelona a altres ciutats europees, com ara Viena, París o Niça, es va importar a finals del segle XIX un dels formats festius més de moda aleshores: les anomenades Batalles de les Flors. Encara avui, arreu de Catalunya, poblacions com Lleida, Olot o Salou celebren batalles de caràcter festiu amb flors.

    A Barcelona, la primera batalla floral de què tenim notícies va organitzar-se l'any 1892, per a la commemoració del quart centenari del descobriment d'Amèrica, fent-la coincidir amb la festivitat de la Mercè. Així, sota la promoció del comerciant Francesc Aurigemma, es va organitzar una batalla que va consistir en un combat poètic al parc de la Ciutadella, seguit per una desfilada de cotxes particulars i institucionals, ornamentats floralment, i va recórrer el Passeig de Sant Joan, la Gran Via, el Passeig de Gràcia, La Rambla i el Passeig de Colom. Després d'aquest espectacle "completament nou", segons la premsa de l'època, les batalles de flors es convertirien, en anys successius i fins l'esclat de la Guerra Civil, en un recurs festiu utilitzat en diverses ocasions i moments de l'any, amb noms variables com ara Cós florit o Cós blanc, de la mateixa manera que amb una destacable participació de les institucions i de les famílies distingides de la ciutat. Entre les celebracions organitzades l'abril de 1934 per commemorar el tercer aniversari de la República, va destacar una desfilada i concurs de cotxes i carrosses adornades amb flors.
  • Carruatges al Passeig de Gràcia a la Batalla de les Flors del 20 de juny de 1903 (AFB)

    Carruatges al Passeig de Gràcia a la Batalla de les Flors del 20 de juny de 1903 (AFB)

  • Carruatges al Passeig de Gràcia a la Batalla de les Flors del 20 de juny de 1903 (AFB)

    Carruatges al Passeig de Gràcia a la Batalla de les Flors del 20 de juny de 1903 (AFB)

  • Festes de primavera, 1934 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

    Festes de primavera, 1934 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

  • Festes de primavera, 1934 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

    Festes de primavera, 1934 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

  • EL CARNESTOLTES

    El Carnestoltes anuncia el canvi d'estació, el final de l'hivern i la premonició de l'alegria primaveral. Una cruïlla que permetia, de manera excepcional, l'excés i l'alliberament per donar pas a la inversió simbòlica dels rols de poder, així com també a la burla i l'escarni.

    L'Europa moderna va anar institucionalitzant i domesticant la festa de manera progressiva, fins a convertir-la en una celebració cívica i ordenada amb balls de màscares, representacions teatrals i desfilades de carrosses al·legòriques.

    La rua de Carnestoltes barcelonina era l'acte central de la festa, i amb el canvi de segle va passar de celebrar-se a La Rambla al Passeig de Gràcia, amb una processó de carrosses adornades que tant funcionaven com a finestra publicitària de comerços de la ciutat com de mostra d'entitats cíviques barcelonines, sota l'atenta mirada d'un jurat que avaluava. Amb l'arribada de la República, la festivitat es mantindria vigent fins a l'esclat de la Guerra Civil i la posterior prohibició franquista.
  • Rua de Carnestoltes al Passeig de Gràcia, 1910 (Frederic Ballell - AFB)

    Rua de Carnestoltes al Passeig de Gràcia, 1910 (Frederic Ballell - AFB)

  • passeig de Gràcia

    passeig de Gràcia

  • Cuidado con los Rateros!, c. 1930 (Cedida per Mercè Fumadó)

    Cuidado con los Rateros!, c. 1930 (Cedida per Mercè Fumadó)

  • La comparsa 'Cuina Econòmica', 1934 (AFB)

    La comparsa 'Cuina Econòmica', 1934 (AFB)

  • La carrossa Gent de pes, 1935 (Carlos Pérez de Rozas - AFB )

    La carrossa Gent de pes, 1935 (Carlos Pérez de Rozas - AFB )

  • Rua al Passeig de Gràcia, 1933 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

    Rua al Passeig de Gràcia, 1933 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

  • La carrossa infernal, 1936 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

    La carrossa infernal, 1936 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

  • La carrossa El rei Neptú, 1935 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

    La carrossa El rei Neptú, 1935 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

  • La comparsa Castell Medieval, 1934 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

    La comparsa Castell Medieval, 1934 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

  • La comparsa Les Calderes d'en Pere Botero, 1932 (Josep Maria Sagarra - AFB)

    La comparsa Les Calderes d'en Pere Botero, 1932 (Josep Maria Sagarra - AFB)

  • Un nen disfressat de peix que es porta l'oli, 1916 (Frederic Ballell - AFB)

    Un nen disfressat de peix que es porta l'oli, 1916 (Frederic Ballell - AFB)

  • Rua al Passeig de Gràcia, 1933 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

    Rua al Passeig de Gràcia, 1933 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

  • Capgrossos a la cruïlla del passeig de Gràcia amb l'av.Diagonal, 1915 (Frederic Ballell - AFB)

    Capgrossos a la cruïlla del passeig de Gràcia amb l'av.Diagonal, 1915 (Frederic Ballell - AFB)

  • Margarita Conforto i la seva filla, Maria Luisa Soro, a la rua de Carnaval, al passeig de Gràcia, 1930 (Cedida per Luisa Algans Soro)

    Margarita Conforto i la seva filla, Maria Luisa Soro, a la rua de Carnaval, al passeig de Gràcia, 1930 (Cedida per Luisa Algans Soro)

  • El fotoperiodista Ramon Claret al Carnestoltes, 1915 (Carlos Fargas i Bonell - AFB)

    El fotoperiodista Ramon Claret al Carnestoltes, 1915 (Carlos Fargas i Bonell - AFB)

  • Família Flaquer i Gil a la llotja del Carnestoltes, 1917 (Rossend Flaquer i Barrera - AFCEC)

    Família Flaquer i Gil a la llotja del Carnestoltes, 1917 (Rossend Flaquer i Barrera - AFCEC)

  • Espectadores de la rua al seu pas pel passeig de Gràcia, 1930 (Josep Dominguez Martí - Cedida per Arxiu Municipal del Districte de l'Eixample)

    Espectadores de la rua al seu pas pel passeig de Gràcia, 1930 (Josep Dominguez Martí - Cedida per Arxiu Municipal del Districte de l'Eixample)

  • Grup de gent disfressada esperant el veredicte del jurat (AFB)

    Grup de gent disfressada esperant el veredicte del jurat (AFB)

  • L'enterrament del Carnestoltes, 1935 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

    L'enterrament del Carnestoltes, 1935 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

  • L'enterrament del Carnestoltes, 1935 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

    L'enterrament del Carnestoltes, 1935 (Carlos Pérez de Rozas - AFB)

  • MOBILITZACIONS QUE ENS MOUEN

    Les grans mobilitzacions ciutadanes tenen una de les seves encarnacions més habituals en forma de passejos multitudinaris, que suposen un desplaçament físic, però també simbòlic, per determinades zones prèviament escollides de la trama urbana. Són, al cap i a la fi, mobilitzacions que ens mouen.

    Rues, enterraments, manifestacions, desfilades, cercaviles i preocessons estan, des d'un punt de vista formal, emparentats tots per la voluntat que sectors de la població de les ciutats es reivindiquin i s'expressin. En cadascuna d'aquestes mobilitzacions, siguin festives o reivindicatives, la tria dels itineraris no és mai arbitrària. No és casual que el passeig de Gràcia, nexe entre la ciutat vella i la nova, símbol del poder de la burgesia local, fos una de les vies més freqüentades per aquest tipus de rituals de masses al llarg de tot el segle XX.
  • L'enterrament de Jacint Verdaguer
    Segons la crònica de Gaziel, publicada a les seves memòries, aquell dia "no es podia fer un pas, ni amunt ni avall. Allò no era Corpus, ni una manifestació política, ni un aplec de festa, ni s'assemblava a res conegut. Era una manifestació estranya i nova, que Catalunya potser no havia donat encara mai per ningú. Era la capital de tot un poble, que expressava el seu dolor per la mort d'un poeta". Aquell seguici va ser una de les més imponents demostracions de masses al carrer que s'havia viscut a Barcelona fins al moment.
  • Enterrament de Jacint Verdaguer, 1902 (Rossend Partagàs Lluch - AFB)

    Enterrament de Jacint Verdaguer, 1902 (Rossend Partagàs Lluch - AFB)

  • Manifestació de la Solidaritat Catalana
    La festa de l'Homenatge organitzada per Solidaritat Catalana el 20 de maig de 1906 va ser una de les primeres grans mobilitzacions de masses a Barcelona. Els reportatges entorn d'aquella multitudinària protesta apareguts als setmanaris gràfics de l'època marcaren un abans i un després en la història de la fotografia a casa nostra.
  • Arc de Triomf

    Arc de Triomf

  • Desfilada militar
    El cop d'estat de Miguel Primo de Rivera de 1923, que va comptar amb el decidit suport d'una part important de la burgesia catalana, va incrementar la presència militar als carrers i la repressió del moviment obrer barceloní.

    Fins el 1931, any de proclamació de la II República, les demostracions de força, mitjançant les detencions massives, desfilades i maniobres de l'estament armat, sovintejaren a les principals vies públiques de la ciutat.
  • zeppelin

    zeppelin

  • Processó de corpus
    Durant el franquisme la diversitat de rituals deambulatoris minvà dràsticament als carrers de Barcelona, amb l'excepció dels esdeveniments de caràcter religiós.

    El nacionalcatolicisme promogué decididament festivitats al carrer com les processons de Corpus o les de Setmana Santa, que esdevingueren les celebracions centrals de l'any festiu a la ciutat.
  • La processó de Diumenge de Rams pel carrer Aragó, 1954 (Cedida per la Parròquia de la Concepció)

    La processó de Diumenge de Rams pel carrer Aragó, 1954 (Cedida per la Parròquia de la Concepció)

Crèdits

Comissariat: Núria F. Rius, Pablo González i Andrés Antebi
Hi Col·laboren: AFB, CEC, Fotoconnexió i OVQ
Agraïments: Fundació Elizalde, Jordi Calafell Garrigosa, Pep Parer