Trames tèxtils. Matèria, capital i treball
La imatge d’una ciutat, la seva iconografia, es basteix gairebé sempre a partir de la referència visual als seus exteriors: els seus edificis més paradigmàtics, la particularitat del seu disseny urbà o vistes panoràmiques a vol d’ocell. Tanmateix, què ens pot explicar d’una ciutat l’interior d’una llar? I, sobretot, quins relats es despleguen quan ens preguntem pels objectes i les matèries que han acompanyat gestos, maneres de fer i de viure?
Sovint oblidem que una ciutat està feta de molts llocs. En el microcosmos que conforma cada llar, però, sempre hi podem trobar els rastres dels processos històrics que van trasbalsar indrets propers i geografies remotes, com també les empremtes del treball dels qui van donar forma als elements que conformen l’interior d’una casa. Aquesta exposició parteix del desig d’apropar-nos a la història material d’alguns interiors de l’Eixample, tot centrant-nos en la presència dels teixits i, molt especialment, els de cotó o lli.
A partir del diàleg amb les escultures de l’artista Paula García-Masedo, creades en ocasió d’aquest projecte, la mostra s’articula a través d’una selecció de fotografies, provinents del fons fotogràfic Finestres de la memòria i altres arxius públics, amb el propòsit d’abordar una història sovint invisible i menystinguda, i reconnectar vincles escindits de la memòria social associada a l’Eixample.
Fotografia de portada: Salón Dorado Luis XVI, 1919. Cortesia: Carme Solé. Finestres de la memòria
© Jorge Anguita Mirón
© Jorge Anguita Mirón
© Jorge Anguita Mirón
© Jorge Anguita Mirón
© Jorge Anguita Mirón
© Jorge Anguita Mirón
© Jorge Anguita Mirón
© Jorge Anguita Mirón
© Jorge Anguita Mirón
-
La creació de l'Eixample està, en molts sentits, indissolublement lligada a un fenomen paradigmàtic com va ser la industrialització tèxtil a Catalunya. Gràcies a l'enorme productivitat i comerç vinculats amb aquesta indústria, diversos empresaris catalans van amassar grans fortunes que van ser determinants en la manera com l'Eixample va prendre la seva primera forma. D'altra banda, també cal recordar que la injecció de capitals provinents de les colònies americanes (els beneficis de les quals estaven estretament relacionades amb l'ús de mà d'obra esclavitzada) va ser igualment significativa en el procés de la industrialització moderna, a través de la implantació sistemàtica del sistema fabril i els avenços tecnològics aplicats a la seva mecanització.
-
-
'Despatx de direcció de La Fabrica Elizalde', 1922. Cortesia: Fundación Elizalde. Finestres de la memòria.
-
La força d'aquests capitals associats al tèxtil també va ser fonamental en l'impuls del Modernisme més sumptuós. L'eclosió d'aquest estil es va desplegar en gran mesura gràcies als encàrrecs que feien a arquitectes i decoradors els grans empresaris que, en alguns casos, també es van convertir en destacats mecenes. Aquest fet tampoc està deslligat d'un procés pel qual, en paral·lel al projecte radicalment nou que va ser el disseny i la construcció de l'Eixample, a Barcelona i en la seva àrea metropolitana, es va anar consolidant un complex industrial configurat per perifèries obreres. El contrast entre "el luxe i l'afany d'evasió que duia implícit el Modernisme artístic" era cada cop més notori. Com argumenten Sílvia Carbonell Basté i Josep Casamartina Parassols en la seva àmplia recerca recollida al llibre Les fàbriques i els somnis. Modernisme tèxtil a Catalunya: "Un proletariat sempre més nombrós poblava els barris de Barcelona i les ciutats industrials. Les llargues jornades de treball, les oscil·lacions del salari real, la insuficiència de l'ingrés familiar, la capacitat d'estalvi gairebé nul·la, els habitatges sense aigua corrent i la manca d'assistència sanitària i d'instrucció eren els ferments del conflicte social".
-
Sala Carme Biada, 1925. Cortesia: Fundación Elizalde. Finestres de la memòria
-
'Salón Dorado Luis XVI', 1919. Cortesia: Carme Solé. Finestres de la memòria
-
Tot i la interdependència d'aquests aspectes, quan s'observen les fotografies dels edificis de l'Eixample i els seus interiors més emblemàtics de principis del segle XX, com les que va produir Adolf Mas, no és fàcil ni automàtic associar la riquesa d'aquests ambients amb els espais de treball de les fàbriques tèxtils; és a dir, allà on es forjava part d'aquesta esplendor. Les fotografies presentades en aquesta mostra, doncs, ens conviden a un exercici d'imaginació potencial i a un recorregut amb el cos i amb la mirada per restablir els vincles tan sovint oblidats.
Aquesta selecció, que també inclou les contribucions d'altres autors destacats com Brangulí, Josep Maria Sagarra, Alexandre Merletti o els Ferrán, juntament amb arxius del Fons Finestres de la memòria, s'ha anat entreteixint de forma orgànica amb la investigació de l'artista Paula García-Masedo, autora d'una obra que explora les relacions entre les cultures materials i el projecte modern. Amb un treball escultòric caracteritzat des de fa diversos anys per l'ús de fibres tèxtils com el lli, en aquesta ocasió hi ha incorporat també el cotó amb el propòsit de reflexionar sobre la vinculació d'aquests materials amb el desenvolupament industrial de Barcelona i la mateixa configuració de l'Eixample. -
'Dones treballant a l'interior de la fàbrica tèxtil Saladrigas Freixa'. Barcelona, ca, 1913. Fons Roisin / IEFC
-
'Gent treballant a l’interior de la fàbrica tèxtil Saladrigas Freixa'. Barcelona, ca. 1913. Fons Roisin / IEFC
-
'Dones treballant a l'interior d'una fàbrica tèxtil'. Malgrat de Mar, ca. 1920- 1930. Fons Roisin / IEFC
Artista
Paula García-Masedo
Fotografies
Fons de Finestres de la memòria
Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas
Arxiu Nacional de Catalunya
Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya
Arxiu Municipal de Gràcia
Comissariat
Marta Dahó Masdemont
Coordinació de l’exposició
Laura Novellón
Disseny expositiu
Xavi Torrent i Carolina Trébol
Disseny gràfic
Carolina Trébol
Estampació serigràfica
Stefania Lusini
Impremta
Manual Color
Vinils
Apligraf
Fusteria
Pep Aymerich
Muntatge de l’exposició
Quim Gironella i equip de La Casa Elizalde
Producció
Finestres de la memòria
Centre Cultural La Casa Elizalde
Gestió tècnica
Calaix de Cultura SL
Agraïments
A totes les famílies i particulars que ens han cedit les seves fotografies i als equips dels arxius que ens han ajudat a perfilar la recerca dels fons fotogràfics: Núria Peiris Pujolar (Arxiu Mas), Francesc Sánchez Mata (Arxiu Nacional de Catalunya), María José Balcells i Albert Díaz Mota (Biblioteca i Arxiu del Disseny. Museu del Disseny de Barcelona – DHub). Al Museu Molí Capellades, on s’ha produït la polpa de lli per a les escultures de Paula García-Masedo, i a Victòria Rabal per la seva generositat en el procés.